Ens l'han tornat a fer

Els vaig escriure fa poques hores: "... Estic gairebé segur que els que ens han obligat a tornar a votar, no arriben a un pacte d'Estat, ni de conya". Dit i fet. Després de dues hores i mitja de tediós debat a les televisions públiques i privades que va acabar de matinada, per a desesperació de les redaccions de tots els diaris de paper i digitals, els cinc caps pensants del nostre arc parlamentari ens han deixat damunt de la taula el problema de la governabilitat del país perquè ho arreglem de nou els votants.

Cal tenir cara per cometre semblant democraticidi sense cap mena de pudor i davant d'una audiència que està, fins els melindros, que la convoquin a les urnes en nom de la Democràcia, la Constitució i si m'apuren, fins i tot de la mateixa Unió Europea.

Així que, si a més fem cas a l'enquesta de Sigma Dos per a Antena 3, el millor d'aquesta orgia de despropòsits polítics és Pablo Iglesias, amb el que Sánchez, ja li pot dir el Rei que no accepta ser candidat a la Presidència perquè "no hi ha quatre sense cinc bloquejos possibles", si la seva elecció està de nou en mans del podemita, ho reitero un cop més.

I si hem de dir alguna cosa amb sentit, després d'aguantar dues hores i mitja davant el televisor, escoltant bajanades, és que tenim una generació de líders molt mediocres que, a més, són uns autèntics irresponsables. Pel que vam veure i sentir, amb veritable sorpresa la dreta espanyola s'ha tornat boja i s'ha agredit verbalment de manera incomprensible, de manera que Abascal s'ha posat electoralment les botes, mentre el ciutadà Rivera passava a la història dels debats a la televisió pel tros de panot que es va portar de la seva Catalunya que, segurament, fa un parell de dies, va adornar la part del darrere d'una de les furgos de la policia autonòmica que van defensar heroicament la Via Laietana. Tal gesta li ha enfonsat definitivament en les enquestes. A Casado la baralla amb Rivera l'ha perjudicat greument. Bé li anirà si manté les expectatives que li donaven les enquestes prèvies i els seus no se li queden a casa a última hora.

I el President? Doncs mirin vostès: Quan acabi d'escriure el llibre que va estar redactant mentre participava en l'esdeveniment televisiu sabrem si  l'edita Planeta o potser alguna editorial independent. Semblava un comptable marcant la comanda d'un client. Només li va faltar posar-se el bolígraf a l'orella. Si això ho arriba a fer Suárez davant Felipe González, Alfonso Guerra no li tremolaria la veu en dir-li al de Àvila "botiguer d'ultramarins i no tafur del Missipi" com han deixat escrit els biògrafs de la Transició.

En resum, que, encara que Don Pedro va ser l'únic que va semblar tenir un cert port presidencial, al final de tot, el va fer fora per la borda en oferir aquesta imatge de fredor i indiferència que mai sap dissimular. Per ser generosos amb el líder socialista, hauríem de dir que, en justícia del Tribunal Suprem, que és la bona, va guanyar per la mínima, però no va convèncer ni als seus. Amb la qual cosa, estem en les mateixes que abans del debat. O sigui, que aquests irresponsables ens l'han tornat a fer. Collons, quina tropa!