S'ha acabat la guerra de l'aigua

Després d'una molt dura baralla judicial podem donar per conclosa l'anomenada Guerra de l'Aigua que finalitza amb una sentència del Suprem raonada i justa. Aquí no només guanya per justícia suprema una empresa de prestigi com ho és AGBAR sinó, sobretot, Barcelona i la seva àrea Metropolitana que, encomanen el seu present i el seu futur a la gestió públicoprivada de l'aigua que és el més sensat en una societat europea moderna.

L'aplicar "consignes bolivarianes" condemnades tantes vegades al fracàs, com pretenia el molt injuriat regidor Eloi Badia, pot sonar molt bé en països en vies de desenvolupament, però no són raonables en una metròpoli com ho és Barcelona i la seva àrea metropolitana que té exigències tècniques de primeríssim nivell només a l'abast de qui estigui tecnològicament capacitat per poder aplicar-les i, en això, encara que no li agradi als cupaires i comuns d'Aigua és Vida i a la mateixa alcaldessa, l'empresa que presideix Ángel Simón és una de les millors del món en qualitat tecnològica, servei, preu al client i gestió econòmica final.

Si a això afegim que excepte desgraciades excepcions com la dels senyors Badia, Pinyol i Carcolé, per posar alguns exemples lamentables que, en tot moment, han sembrat el dubte i han emprenyat per generar plets i embolics, mentint a la ciutadania si així ho creien necessari, tot ha seguit funcionant amb raonable eficiència i només ens queda dir com en el parenostre: Amén.

Aquesta empresa editora, Press Digital Group, sempre ha defensat, fins i tot quan els poderosos amics de l'alcaldessa es fregaven les mans a l'espera d'una sentència que els anava, si o si, a ser favorable, que el prudent era el que ara han dit els magistrats del Suprem, que això era el millor per a tots, que la gestió professional d'Agbar era el més lògic, i que això suposava per a aquesta empresa catalana el manteniment dels seus llocs de treball, que amb la que cau políticament, era una mostra de convivència exemplar i d'aposta d'èxit, però que també en aquest disseny figurava el paper controlador dels representants legítims dels ciutadans que no deixarien que res ni ningú, i, mai més ben dit, portés l'aigua al seu pou.

Ja toca doncs que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, elimini del seu entorn a gent equivocada per les seves pròpies fòbies i s'encomani a la moderació col·lectiva que li exigeixen els seus conciutadans en defensa dels interessos de tots, i especialment en el molt ecològic servei de l'aigua, tan valuós com escàs.

Tant de bo ho faci des del seu propi convenciment, i el seu exemple el segueixin aquells que s'han deixat enganyar per dades falses i populismes exacerbats. L'aigua és de tots i no cal deixar-la només en mans d'iluminatis.