Preocupació per Seat

Quan fa un mes aproximadament ens vam quedar sols a la xarxa publicant una informació preocupant de Seat, en la qual es parlava que la cúpula de la matriu alemanya deixava en mans de la directiva espanyola la decisió d'aixecar la planta a causa de la preocupació que existia pels incidents als carrers de Catalunya, només els sindicats de la companyia van sortir a tirar aigua al foc de la notícia, ja que la seva obligació és allunyar el perill d'una decisió tan greu del ja molt incendiat panorama industrial català.

Després, la Generalitat ha reaccionat, tard i malament, enviant a Alemanya a la Consellera competent, que va tornar amb la "bona nova" que els caps germànics apostaven per la continuïtat, la qual cosa va provocar el lògic cabreig del capo de la Seat Luca De Meo, que va recordar als polítics pro independentistes que la companyia i la marca decidien el seu futur a Martorell, perquè s'havien guanyat la credibilitat per la seva gestió en beneficis en els dos últims anys, que és el que realment importa en aquests casos.

Després han vingut dues aturades en la producció a causa de suposades dificultats d'alguna planta auxiliar i amb ells, la gran preocupació, aquesta vegada de proveïdors i sindicats, que no acaben de veure que la cosa de l'estabilitat vagi bé, i més encara quan alguns mitjans de comunicació hem publicat que "el gestor" de Meo té a sobre de la taula una oferta irrebutjable de la competència per dirigir una altra gran marca mundial.

La veritat és que diversos milers de treballadors segueixen amb l'ai al cor, i molt més des que comproven la inanició política d'uns dirigents, que ni saben ni poden evitar una tragèdia laboral d'aquesta naturalesa. Així mateix, a Madrid, el govern socialista -perdut en una molt embullat embolic dels pactes- tampoc dóna senyals de fortalesa, com si volgués dir-los als treballadors de la SEAT que ara no està per aquestes coses de la baixada del PIB català, que ja té prou amb el seu de creació d'un Executiu estable.

I així hem arribat a un punt en què aquest gravíssim problema arriba a la cruïlla en què es corri el risc de caure en la molt gastada frase d'"entre tots la van matar" ... i ella sola es va mudar de seu a un país de l'Est. Toca doncs armar-se de valor i destinar totes les energies socials -sigui quina sigui la ideologia política- a defensar la permanència de SEAT que tants anys i esforços ha costat aconseguir. No caben doncs ni disculpes ni demores. Amb el pa de la gent no es juga, ni es fa política "feble". Cal posar en marxa "ia" la producció, i exigir-li al fabricant que surti tantes vegades com calgui, perquè SEAT és rendible -perquè ho és- i que els seus cotxes es venen cada vegada més per ser un bon producte i dels més competitius. I per descomptat, exigir als sindicats que no s'adormin i no els enxampin com als de Continental amb la crisi ja dins. Vaja, que tots hem d'espavilar.