Quin panorama

Camina la política submergida en un caos. La dreta tancada en banda i l'esquerra socialista negociant impossibles ideològics que espanten fins i tot als fins fa poc irascibles Ciutadans, que no volien veure Sánchez ni en pintura. Els bisbes també s'han tirat a la muntanya, cosa que no feien des de fa força temps, i els indepes d'Esquerra van marejant la perdiu de l'acord, mentre uns jutges progressistes li aplanen el camí del Tribunal Europeu per si li cal al seu líder Junqueras en un judici proper. Buff, quin embolic!

Abans, per aquestes dates, quan passaven coses semblants per Nadal, ens evadíem portant els nens a veure el Betlem de la Plaça de Sant Jaume. Però mira, aquest any, tampoc va poder ser, perquè el que aquests dies ens ha posat l'alcaldessa Colau sembla més aviat l'aparador d'una fruiteria -això sí, de disseny- que aquells naixements artesans que fins als grans ens agradava mirar per aquestes dates. Per això, Alcaldessa, no posis Betlem, com a mitjà he llegit avui a 'La Vanguardia' escrit per una de les heroïnes del procés, amb la qual estic per una vegada completament acord; em refereixo només al desgraciat andròmina que ens has col·locat en lloc tan destacat.

Caminem estressats i a sobre amenacem des de Catalunya amb fotre-li la Nit de Nadal a la resta dels conciutadans, formant precisament aquest dia un Govern que s'assembla més a l'exèrcit de Pancho Villa que al de qualsevol dels més estables del nostre entorn, si és que ja queda algun que mereixi aquesta virtut de l'estabilitat.

Miris per on miris, acaba l'any amb un panorama desolador i a sobre hem adonat que ens asfixiem, bevem aigua contaminada i les espècies desapareixen irremissiblement, perquè ja hem destrossat el clima i tallat els arbres. Com sempre, els que més mal han fet són els que ens avisen del desastre i pretenen fer-nos sentir malament, com si ells fossin els Sants Innocents i nosaltres els miserables de la planeta. I el pitjor és que no queda una altra que prendre-ho seriosament i arremangar definitivament.

Quin panorama... com per posar-se a plorar.