Un missatge molt perillós

La xarlotada legal en què s'ha convertit el jurament de les seves Senyories tant al Congrés com al Senat amb postilles al jurament o al fet de prometre de cada un de les diputades /tats i senadors / res, ha cridat l'atenció també dels més joves de la casa que comencen a entendre que això dels càrrecs a les nostres dues Cambres és un assumpte menor en la Democràcia, ja que cada un o un, ho entén com li dóna la gana. Vaja, que com en el futbol hi ha equips diferents i colors per a tots els gustos.

Exemplar de la Constitució espanyola.

Els magistrats de Tribunal Constitucional per estalviar-se feina i problemes han obert amb la seva sentència com cal acatar la llei més important de l'Estat, una porta a l'intranscendent, que és molt difícil que sapiguem com explicar-després, als quals va ser en el futur nous ciutadans, com és la forma honorable de comportar-se quan es tracta de jurar un càrrec electe, si arriben a diputats o senadors.

No hem arribat encara a aquest moment però, segurament arribarem a ell quan deixem anar que acatem la Constitució espanyola perquè som de la Reial Societat o perquè Rosalia és la nostra icona musical. I això, que sembla una ridiculesa pot acabar enfrontant-nos a uns contra els altres i fins posant en dificultats molt serioses a la Monarquia quan hagi d'evacuar consultes per formar nous governs.

Vinc de Madrid, els de la perifèria hem d'anar-hi de tant en tant, per conèixer l'Espanya que volen els que miren cap a la història, per, després llenguatge formal és preferible usar "en" al tornar a casa i comparar-la amb l'altra Espanya que busquen els que volen anar-se'n a Ítaca, i així poder seguir cap endavant sense perdre els estreps mirant al futur sense deixar-se la raó de ser o no espanyol en l'intent. A més de sentir-andalús, català, basc o gallec. És molt complicat l'experiment, però amb paciència pot un arribar a aconseguir-ho.

Ja se sap que en els últims temps, amb una bona dosi de cinisme i mala llet, com a full de ruta, anem arribant a la meta, especialment quan tornem a votar de forma tan contínua i acompanyem aquestes votacions, amb espectacles tan aclaridors, com ho són, les preses de possessió dels càrrecs electes que, en principi, a aquest sènior del periodisme li sembla que van acompanyades en les últimes legislatures d'un missatge molt perillós a les noves generacions: Això de la Democràcia és una conya, i per tant, la política no cal prendre-seriosament.