Respectem-nos

No era fàcil parlar en el Dia de Reis a totes les Forces armades i sobretot a una Guàrdia Civil ferida en el seu amor propi pels "fets de Navarra". I aquest marró, com era constitucionalment esperable li va tocar exercir al Rei, per a tranquil·litat del President de Govern qui, després de la sessió de Congrés viscuda en el dia anterior, mirava amb cert recel els militars espanyols que viuen uns moments de desconcert i desassossec als polítics del seu país que encara no tenen clar que volen ser el dia de demà, si espanyols sols, catalans republicans, galegos constitucionals o qualsevol de les variants identitàries que ja ningú amaga en el seu interior i que després es fan notar al mateix Congrés, a manera de crits, insults i abandonaments de la càmera.

Avui, però, les Forces Armades l'han demostrat al país que ells volen i defensen que el seu és la disciplina i la lleialtat a Espanya, amb una sola excepció, que només tenen un Cap, que li agradi més o menys a molts aquest és el monarca per designi constitucional però també per tradició castrense.

Quan Felip VI va acabar el seu discurs amb el seu tradicional "¡Visca Espanya!" , Els uniformats en posició de rigorosa fermesa, van cridar amb passió un "Visca el Rei!" que a més d'un antimonàrquic li va deure a sonar a banya cremada i fins i tot a tan autoritari com el discurs contra la proposta de sedició que van motivar els polítics del Procés, només que aquesta vegada van ser els comandaments de l'exèrcit i la Guàrdia civil a l'uníson eren els protagonistes de la nova discurs real.

El rei és el cap de les Forces Armades, i alguns polítics no havien oblidat-ho, i molt menys menysprear el fet que disciplina i sentiments, encara que vagin a l'uníson en les ordenances militars, una no minimitza al que un altre, i que per tant, cal ser democràticament prudents a l'hora de trobar el Congrés com una taverna o les forces armades com un instrument d'una ideologia determinada. Aquests temps ja han passat i un veritable demòcrata ha de ser responsable dels seus actes.

No comparteixo, ni de conya, la frase de l'alcaldessa actriu, quan enmig de la polèmica que vivíem pels pactes d'investidura la setmana passada va dir amb la lleugeresa que li és pròpia, la Monarquia no serveix per a res. Després del crit eixordador de "Visca el rei!", Què s'amaga Senyora Colau ¿una sofisma o la convicció dels nostres militars que en una democràcia com la nostra ha de respectar també el paper democràtic de la Monarquia i les Forces Armades, inclosa la Guàrdia Civil de la nació espanyola? Pensem i sobretot, respectem-nos.