'​Juró, Juró...!'

Com vivim, un cop més, jornades històriques, he volgut copiar -mutant-ho a l'argot polític- la frase que va convertir el nostre admirat col·lega Juan José Castillo a crit de guerra alegrat de milers de conciutadans quan Manolo Santana, Arilla, Gimeno i Gisbert feien història a la Copa Davis, en els temps en què Nadal encara no havia aparegut per una pista. El "entró, entró" de què va ser gran director de Mundo Deportivo narrat amb passió i veu inconfusible, avui Farreras o qualsevol dels locutors de laSexta -gran mitjà de comunicació podemita i sobretot sanchista- hauria de transmutar-se en les seves veus masculines o femenines en un inconfusible "juró, juró", per arrodonir les molt sentides glosses que hem pogut escoltar en la cadena planetària aquesta última setmana durant la proclamació i jura del càrrec monclovita més buscat de les últimes legislatures.

Va arribar el moment i com ho ha fet tot el teixit econòmic i industrial, desitjo com a ciutadà i contribuent al nou president legítim del meu país molta sort i encert en la seva comesa, sense que deixi de sentir preocupació per tot el vist i escoltat en la sessió d'investidura de l'última setmana.

Les escrivia en el meu anterior article alguna cosa que no m'atreveixo a treure del titular: respectem-, que més que una exigència és un prec a tots els protagonistes que, a un costat o a un altre de la trinxera dialèctica parlamentària, s'han insultat amb vehemència, espantant la ciutadania amb les seves posicions d'intransigència terribles.

Si aquesta nova etapa torna a esdevenir en un país de vencedors i vençuts, sincerament no sé a on anirem a parar tots els que cada dia, des d'avui mateix, reprenem la irrenunciable vocació de dialogar i pactar i tornem a reprendre la nostra convivència, especialment socialistes i populars, les dues formacions parlamentàriament majoritàries.

A la dreta els dic que si esperen recuperar votants amb esbroncades de grans dimensions i amenaces d'apocalipsi com van fer a Portugal, fixin-se en els resultats que van obtenir els seus correligionaris al país germà, que no només van tornar a perdre les eleccions, sinó que li van donar la victòria a les esquerres socialistes per poder governar en solitari ara mateix sense anar més lluny. Així que, a abaixar el to.

Pel que fa als socialistes, ara pujats a la parra del poder, els convidaria a donar-li un segon cop d'ull a la jura de Joan Guaidó a Veneçuela. Em refereixo a l'última, naturalment, que ha escandalitzat mig món, perquè mai hagin de passar aquesta vergonya perquè un assessor bolivarià els confon de país i per això, els fa cometre un error irreparable. Em consola que la seva història centenària, la part bona d'aquesta, els servirà molt d'ajut i que la llibertat d'expressió encara és vigent, tot i que han passat coses molt rares en l'últim mes en les relacions de Govern amb els mitjans de comunicació. Veurem.