Els refugiats, un problema global

Més de 71 milions de persones viuen com a refugiats a causa de guerres, violència, persecució i crisis econòmiques i socials.

El president de Turquia, Recep Erdogan, va sol·licitar mesures globals per a la crisi mundial dels refugiats. I és que el seu país és un dels més grans receptors de refugiats al planeta, la majoria com a resultat de la crisi a Síria: es calculen en gairebé 4 milions des que es va iniciar la guerra.

Sens dubte, hi ha nacions que absorbeixen les crisis locals amb efectes secundaris sense poder fer molt per canviar les raons objectives que originen aquestes mobilitats humanes. Països com Turquia o com Colòmbia, per exemple, han hagut d'assumir les conseqüències de les crisis d'altres nacions veïnes en on s'originen aquests desplaçaments.

El problema dels refugiats ha de ser abordat amb una visió multidimensional i en la qual els actors que participin han de ser múltiples, tant països com organismes internacionals, societat civil i sector privat. A hores d'ara estem lluny d'una solució global.

Hi ha nacions que han hagut d'assumir la realitat migratòria i de refugiats més que d'altres. Són els països fronterers o més propers a les situacions de crisi els que majorment reben la càrrega humana.

El mateix Erdogan va fer una crida en la seva condició de copresident de la Cimera de Refugiats que es va celebrar en el marc de Nacions Unides a Ginebra aquesta setmana, en el sentit que calia «trobar solucions que garanteixin que els refugiats es quedin en els seus països i es busquin fórmules perquè ells tornin». Proposta, sens dubte, difícil d'administrar en un context en què les raons objectives que obliguen a les persones a sortir dels seus llocs d'origen depèn dels canvis estructurals que s'originin en els països on es produeixen les crisis.

Una crida de les zones protecció perquè la gent es mantingui en els seus països mentre els conflictes es generen és molt difícil d'aplicar. Així com l'excés de mesures coercitives per impedir la mobilitat humana també ha demostrat ser ineficient, siguin aquestes voltar als països dificultant l'entrada a través de mecanismes limitadors com visats o quotes. El tema és d'una complexitat extrema. Mentre s'esperen solucions, no són pocs els patiments i pèrdues de vides en el camí que es tracen els que busquen alleujar el seu sofriment o salvar les seves famílies de situacions extremes, siguin conflictes militars, raons econòmiques o la mateixa crisi ambiental.

Per la seva banda, el secretari general de l'ONU també fa una crida a la comunitat internacional a prendre mesures globals davant l'augment de desplaçats al món. Va cridar al fet que es compartissin les càrregues d'una manera equitativa i sota el principi de la responsabilitat compartida. La majoria dels refugiats del món viuen en països en desenvolupament. Va insistir António Guterres a assenyalar que el món li deu gratitud a aquells països que tenen sobre les seves espatlles la càrrega més gran d'aquesta tragèdia humana.

La tragèdia del desplaçament humà forçat ha de ser abordada per un conjunt d'actors i amb propostes noves. Sens dubte, una d'elles és que països amb grans extensions assumeixin una major quota de responsabilitat en la recepció de refugiats. Hi ha països al món que compten amb suficients potencialitats per absorbir nous contingents humans en estat de desesperació per la seva supervivència.