La tertúlia literària dialògica i la salut mental

Fa un temps, vaig llegir al Diari de la Sanitat un article que em va omplir d'alegria. Es titulava «Tertúlia literària dialògica», una aposta de l'anomenada «Atenció Primària i Comunitària als barris» de Barcelona, i ho havia escrit la periodista Carla Benito. Parlava d'una iniciativa que, per segon any consecutiu, estaven duent a terme al CAP La Pau, amb l'ajuda del Pla d'Acció Comunitària de la Verneda i La Pau.

No cal dir que el seu article ha resultat molt inspirador per a mi. Intentaré assenyalar-ne les aportacions i em serviré també de les paraules de la directora del CAP, María José Pardo, però no sempre de manera literal, per fer-lo més lleuger.

D'entrada, em vaig quedar bastant sorpresa: una tertúlia literària en un Centre d'Atenció Primària de Salut? Em va picar la curiositat i vaig seguir llegint... Per començar, vaig voler saber millor en què consistia això de la «tertúlia dialògica». Doncs es tracta d'un diàleg igualitari (això vol dir dialògic) al voltant d'una obra que podem qualificar de «clàssica», com ara: Casa de nines d'Ibsen, El vell i el mar de Hemingway, La senyora Dalloway de Virginia Woolf, La casa de Bernarda Alba de García Lorca, etcètera, com explica l'esmentada periodista.

Aquest tipus de tertúlia va néixer precisament el 1980, a l'Escola d'Adults de barri barceloní de la Verneda-Sant Martí. És a dir que, com veiem, tot torna, i les experiències que es van iniciar en els anys vuitanta a la Verneda segur que tenen a veure amb aquesta iniciativa del CAP. En aquella època, la de la transició política espanyola, «un grup d'educadors/es crítics/ques de la Verneda-Sant Martí van crear una tertúlia literària inspirant-se en les iniciatives de l'educació llibertària que van florir a finals de segle XIX i principis del XX», com explica Vicent Pallarés en el seu article Les tertúlies literàries dialògiques: paraules per a transformar, que va presentar en el marc d'unes jornades afavorides per la Universitat Jaume I de València.

Aquests intents s'inscriuen, doncs, dins d'una renovada educació d'adults, encara que aquí només parlaré l'experiència del CAP que he esmentat i dels avantatges que aquesta activitat té per a la salut mental de les persones que hi participen. És a dir, no em centraré en l'adquisició de coneixements o en l'ampliació d'horitzons a través de la lectura (que també), sinó especialment en aquells aspectes d'aquesta activitat que poden aportar a les persones participants un major benestar personal, emocional i social; i, a més, en aquells aspectes que poden afavorir una vinculació d'unes persones amb unes altres, també amb la societat o el territori en què viuen, i amb els professionals o serveis que estan a la seva disposició.

Altres beneficis en relació amb la salut mental serien el sentir-se connectat i no aïllat, no només dels altres sinó també d'un mateix, de les nostres mateixes emocions i sentiments, i connectat així mateix amb les pròpies possibilitats i capacitats per analitzar el món i la mateixa relació amb ell; també, amb l'experiència de la vida, compartint-i contrastant-la amb altres persones; i finalment el fet de sentir-se «inclòs», formant part d'alguna cosa.

Com funciona una tertúlia dialògica? Com he dit, els / les participants escullen en primer lloc una obra dins de les que entenem per «clàssiques», acorden el nombre de pàgines que llegiran cada setmana i, per descomptat, fixen un dia de trobada. Aquesta trobada està moderada per algú més o menys expert que dóna la paraula i estimula la participació de tots, però en realitat no dirigeix al grup, sinó que es limita a donar orientacions al respecte, sense «asseure doctrina» (per dir-ho), en relació amb tal autor o autora, tema o època. És un grup de parells, que òbviament pot ser divers en edat, nivell educatiu, situació social, etcètera. Hi ha lloc per a totes les opinions i també, molt especialment, per relacionar el llegit amb el viscut en carn pròpia.

Una obra «clàssica» és una obra que, per la seva veritat i la seva qualitat, ha resistit el pas el temps, manté el seu interès i la seva validesa, almenys en el marc d'una determinada cultura; aporta alguna cosa que va més enllà de l'època en la qual va ser creada, se sosté, té alguna cosa a dir-nos, ens parla, ens interpel·la... Per això, pot interessar a persones i públics molt diversos.

Mar, una de les participants en la tertúlia, diu que el grup s'ha convertit en un espai de trobada, socialització i confiança. Afirma que la tertúlia obliga a activar i a comprovar que els seus participants són capaços d'aprendre i d'aportar coses.

Per què muntar un grup d'aquest tipus en un Centre d'Assistència Primària? María José Pardo, la directora del CAP, explica que la idea va néixer a partir del diagnòstic de salut de barri que s'havia realitzat cinc anys abans. Els va semblar que feien falta activitats que es dirigissin a pal·liar el malestar psíquic, l'aïllament social i la soledat no buscada. «Vam veure que la tertúlia dialògica era un instrument molt utilitzat en l'ensenyament de tots els nivells i també a les presons, encara que seria alguna cosa pionera en un CAP». Va coincidir també, segueix dient la periodista Carla Benito, amb què a l'Escola d'Adults de la Verneda una de les formadores voluntàries tenia experiència com a moderadora de tertúlies i, de fet, ja organitzava una tertúlia amb pacients ingressats a l'àrea de salut mental de l'Hospital de la Mar que funcionava molt bé.

María José Pardo aclareix que els objectius de la iniciativa serien aquests: «Promoure la salutogènesi mitjançant activitats conjuntes amb altres entitats del territori; i millorar les habilitats emocionals, cognitives i socials dels participants, creant vincles amb la comunitat i potenciant la implicació de tots els professionals de centre en la salut comunitària».

Així doncs, queda molt clar que aquesta iniciativa pionera pot aportar molts elements saludables als participants en ella i, en alguns casos, també pot ser directament terapèutica.

És digne d'elogi que uns treballadors sanitaris (i la resta de professionals de barri), que, com sabem, treballen en unes condicions sovint molt desfavorables, amb gran pressió assistencial i que molt freqüentment pateixen de burn out (estan «cremats», com es diu vulgarment), hagin tingut aquesta iniciativa que beneficia als seus pacients / usuaris però també a ells mateixos, posant en pràctica un concepte, el de «salut comunitària», que tant costa concretar de vegades. Com sol dir-se, és una iniciativa win/win, és a dir, que tots guanyen i tots -participants, pacients i professionals- resulten beneficiats de l'experiència.

Sens dubte, el suport de l'Administració municipal té a veure amb això, però, sigui com sigui, bravo per tots ells i totes elles!