Als nostres àngels de la guarda: moltes gràcies

Ens trobem davant d'una crisi sanitària, social i econòmica al mateix temps, les conseqüències encara és aviat per imaginar, però que seran, sens dubte, de calat. En aquests dies, tan difícils per a tanta gent i des de tants punts de vista, penso que, malgrat tot, hi ha motius de satisfacció. Diuen que en els moments de crisi surt el millor i el pitjor de cadascú. Crec que és cert.

En les línies que segueixen em centraré, sobretot, en allò que considero que ha anat bé, en «el millor» de cada un, encara que intentant no dibuixar un quadre idíl·lic. També parlaré d'allò que pertany a la categoria de «el pitjor».

Els polítics

Moltes gràcies a tots aquells polítics que, malgrat les seves vacil·lacions, els seus errors, i amb cert retard també, estan fent la seva feina, la seva part: ocupar-se de el bé comú, del que fa i interessa a tota la ciutadania i no només als seus votants habituals o potencials, i ho fan amb altura de mires, amb mirada «llarga», vaja. Treballen, pensen, organitzen i s'esforcen per tenir en compte les necessitats de les persones, especialment d'aquelles que ja es trobaven en una situació difícil i també d'aquelles a les que aquesta crisi ha fragilitzat moltíssim.

Però no tots els polítics han actuat així: la mesquinesa ha estat present així mateix en aquells que, perseguint interessos estrictament de part, intenten aprofitar la conjuntura de manera oportunista. Em sembla que molts sabran a qui em refereixo, i diria que no cal assenyalar.

Com apunt local, voldria destacar l'actitud proactiva que està tenint l'Ajuntament de Barcelona, molt especialment en relació amb les necessitats de la població més vulnerable. I subratllar també la col·laboració i l'assessorament a la tasca municipal de l'ONG Metges Sense Fronteres, que aporta la seva àmplia experiència en pandèmies i emergències.

Els servidors públics

Moltes gràcies als servidors públics (com diuen els anglesos: civil servant) en general, siguin funcionaris o no, siguin de el sector públic o del privat, que s'estan esforçant al màxim perquè tot funcioni. La llista és interminable, i segur que em deixaré gent fora, però vaig a intentar-ho.

-Els empleats de les administracions que implementen les mesures decidides pel govern, els governs: ERTES, subvencions i ajuts públics de tota mena a organismes diversos, als autònoms, etcètera.

-Els treballadors que s'ocupen dels serveis essencials: energia, neteja dels carrers, recollida d'escombraries, botigues d'alimentació i higiene, farmàcies, serveis funeraris, transport i distribució de mercaderies, agricultors, ramaders, pescadors, la policia, l'exèrcit , els mitjans de comunicació, la banca i un llarg etcètera. Molts d'aquests professionals, que tan poc «protagonistes» són de les notícies, van tenir un lloc destacat en el programa Lo de Évole de diumenge 22 de març.

-Els investigadors que treballen per aconseguir medicines que «curin» la infecció i / o la vacuna que ens protegeixi enfront d'ella i que, en un esforç coordinat amb altres actors i entitats, estan produint respiradors fabricats a través d'impressió en 3D, així com els treballadors de les empreses que han sabut adaptar la seva producció a la fabricació d'instruments sanitaris. Necessitem molta investigació i, sobretot, molta cooperació, en aquest àmbit i en tots els altres.

En l'apartat dels servidors públics, voldria dedicar un capítol especial a l'educació, el treball social en sentit ampli i els serveis sanitaris.

El món de l'educació i el treball social

Moltes gràcies als mestres i professors, que segueixen treballant amb els alumnes des de casa (quan això és possible), elaborant materials i corregint, animant-los a seguir treballant, a no desorganitzar. També a les persones, siguin mestres o no, que recopilen materials i els difonen perquè els pares puguin treballar amb els seus fills més petits.

Moltes gràcies als treballadors socials en general, inclosos els treballadors familiars, educadors socials, etcètera, que estan fent un esforç ímprobe per atendre les persones i famílies en situació precària (dones i nens objecte de maltractament, persones sense llar o amb un de poc digne, gent gran aïllades, amb mobilitat reduïda i amb greu risc d'infectar-). Per descomptat, a totes les organitzacions del Tercer Sector que participen d'aquest esforç en Centres d'Emergències, Residències, Centres de Menors, etcètera.

Els professionals sanitaris

Moltes gràcies als professionals sanitaris: metges, infermeres, psicòlegs, farmacèutics, biòlegs, portalliteres, auxiliars, cuiners, personal de neteja, personal d'administració (segur que em deixo gent) dels CAP, hospitals i consultes diverses. Potser és aquest el sector que major esforç està realitzant i que major risc de contagi corre.

És forçós esmentar aquí les fortes retallades i les nombroses privatitzacions que es van fer uns deu o dotze anys enrere, en els quals Catalunya va ser «pionera», i que només s'han revertit en una mínima part. Van obrir el camí, però altres autonomies (regides majoritàriament per partits de dretes) els van seguir amb molta devoció ...

Aquestes retallades i privatitzacions han fragilitzat enormement el sistema sanitari i sobrecarregat fortament als seus professionals. I a tot això, ara, se li suma aquesta crisi. Aquest aspecte s'esmenta molt poc en les informacions que rebem. Segurament una crisi d'aquest calibre hagués desbordat també un sistema sanitari fort, però si aquest es troba debilitat l'impacte, com estem veient, és devastador.

A La Vanguardia de diumenge 22 de març, Ana Macpherson parla amb encert de la sanitat com «un vestit estret i vell». Diu: «El vestit té deu anys gairebé sense arranjaments. Però ens ho posem una població deu anys més vella i més gruixuda ». «I en aquest punt estem. Fa deu anys ja hi havia plans per afrontar una nova realitat: el creixent nombre de grans amb malalties cròniques ». «Però els plans es van quedar aquí. La primària mai va rebre aquest impuls. Els serveis socials que havien de participar van seguir a part i gairebé sense comunicació. Potser per això no s'havia pensat en les mascaretes per als geriàtrics ... ».

Potser ara més d'un -inclosos polítics retalladors i privatitzadores- s'adoni del que imprudents que van ser descuidant i desprotegint la sanitat pública, suprimint o no substituint als sanitaris que es jubilaven o emmalaltien, eliminant llits, fomentant una immensa precarietat laboral, posant reiteradament com a exemple d'eficàcia l'empresa privada a la qual afavorien indissimuladament. Potser també la gent del carrer (fins i tot els que comptin amb una assegurança privada) valori millor a partir d'ara que el sistema públic és l'únic que no es posa de perfil en una situació difícil com l'actual: el sector públic és el que lidera bàsicament una aproximació global, correcta i inclusiva a l'atenció sanitària.

Crec poder afirmar que els sanitaris estan, a més de exhausts, molt emocionats per l'aplaudiment entusiasta que reben cada dia a les vuit del vespre, però encara més emocionats estarien si els seus serveis -molt especialment els d'Atenció Primària, postergats en els pressupostos any després any- es finançaran adequadament.

Moltes gràcies als metges i infermers recentment jubilats que s'han reincorporat sense pensar-ho dues vegades al seu treball, als MIR sense plaça adjudicada que ja estan treballant, als estudiants de l'últim curs d'infermeria que vénen a donar un cop de mà ...

Moltes gràcies també, i desitjo fer menció expressa d'ells -potser perquè sóc de l' «gremi» -, als psicòlegs que estan contribuint voluntària i solidàriament a atendre la Salut Mental dels professionals sanitaris i de la població en general, a través d'una iniciativa sorgida de Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC).

Aquesta situació està causant molta angoixa, molt dolor i sofriment a tota la població. En el cas dels professionals sanitaris, no només l'hiper-esforç cansa i angoixa; també una situació nova i incerta, així mateix amenaçadora, per a la població en general, però més especialment per a ells pel risc d'infectar-se que corren cada dia, tenint a més en compte les dificultats a l'hora de dotar-se dels equips necessaris: bates, mascaretes , guants, ulleres, kits de diagnòstic, respiradors ...

La ciutadania en general

Moltes gràcies al gran nombre de persones que estan sent capaços de fer dues o tres coses alhora: cuidar-se a ells mateixos, la seva família, als seus pròxims, i així mateix -a través del voluntariat però també en el seu responsable quefer diari- tenir cura d'allò que ens és comú a tots: col·laborar perquè el virus s'estengui el menys possible i per minimitzar el col·lapse sanitari.

-Empresaris que pacten amb els seus treballadors i busquen solucions per la seva empresa o negoci, però també per als seus empleats.

-Artistes que ofereixen telemàticament els seus «especialitats», per exemple, cantant des dels seus balcons per i amb la resta de veïnat, brindant-nos obres de teatre, òperes, visites a museus, recitals, etcètera.

Tècnics que envien petits vídeos amb instruccions que permeten mantenir-se físicament en forma, oferint trucs i maneres per no encomanar-se, informacions sobre l'origen i el funcionament de virus, reflexions sobre la nostra deficient manera de funcionar com a societat, i assenyalant l'oportunitat que se'ns ofereix de reconsiderar-ho, etcètera: la llista seria inacabable.

-Taxistes que traslladen gratuïtament a sanitaris en la seva anada a la feina o en la tornada a casa.

Voluntaris de tota mena que, per posar només un exemple, atenen els ancians aïllats a casa seva, els diuen o els fan la compra.

Al costat d'aquestes persones que col·laboren de molt diferents maneres n'hi ha que «passen» olímpicament i funcionen exclusivament en funció del seu interès personal: els que col·lapsen les sortides de Barcelona o Madrid cap a la costa llevantina, la Costa Brava, la Cerdanya, etcètera.

Els que especulen amb material sanitari. També hi ha gent desinformada que sembla no haver-se assabentat de les recomanacions i els criteris que ens transmeten els mitjans de comunicació.

Tenim molts àngels i «àngeles» que ens cuiden i vetllen per nosaltres: podríem dir que, en realitat, tots vetllem per tots. Sembla que vam començar a comprendre que aquest és un assumpte veritablement col·lectiu en què l'individualisme i el «campi qui pugui» -que tan sovint practiquem- simplement ens portaran a l'abisme. Sols no som ningú: si sortim endavant no és perquè siguem més llestos que la resta sinó, gairebé sempre, perquè comptem amb més mitjans al nostre abast i perquè existeixen els altres, un constructe social en forma d'institucions, serveis, recursos, etcètera. La desigualtat és la norma, no l'excepció.

A tots els àngels de la guarda, l'hi dic amb majúscules: MOLTES GRÀCIES.

Algunes preguntes

Vull pensar que d'aquesta crisi sortiran coses bones, que ens servirà per repensar aquesta vida nostra tan accelerada i competitiva que ens fa córrer tant per no arribar enlloc, que ens allunya de nosaltres mateixos i dels altres, en suma, que ens deshumanitza.

I acabo amb algunes preguntes. Serem capaços de recordar tot el que està passant de manera útil i fàctica, i de mantenir aquestes «bones pràctiques» quan s'acabi la crisi actual? Sabrem promocionar el públic, el comú, i lluitar per això? Sabrem defensar la sanitat pública, una educació i, en general, un Estat de benestar consistent, que no sigui objecte de mercadeig? Sabrem crear unes condicions laborals justes i dignes, una fiscalitat equitativa? Ens seguirem interessant per la política com a hores d'ara, o es la deixarem en exclusiva als «professionals» de la mateixa? M'agradaria poder respondre afirmativament a totes aquestes preguntes, tot i que tinc els meus dubtes.