Els temps canvien: noves figures d'identificació per a les nenes

Des de fa ja un temps, estem assistint a una oferta editorial per a nenes que s'aparta molt, però molt, de l'existent fins fa ben poc. Són llibres que qüestionen de manera més o menys directa el tema «princeses», com ara Las princesas también se tiran pedos, d'Ilan Brenman i Ionit Zilberman (Edicions Bromera), un llibre irreverent i desmitificador, entre d'altres varis. Una proposta molt interessant és també Yo voy conmigo (Thule Edicions), de l'escriptora i il·lustradora Raquel Díaz Reguera, autora de diverses obres de temàtica equivalent, que ha estat portada a el teatre per Paco Mir, del Tricicle. Aquí em centraré en l'oferta editorial, tot i que l'afirmació anterior es pot estendre a les pel·lícules (entre elles, moltes de les últimes produccions de Disney), així com a obres de teatre, reportatges o programes de televisió de tot tipus, la nova visibilitat de les futbolistes i les jugadores de bàsquet, etcètera.

El tema Disney val la pena ser tractat a part. Com tots sabem, les seves pel·lícules reforcen molt els rols més tradicionals de la dona, el masclisme i els valors familiars i socials més clàssics, tot i que -el negoci és el negoci- en diverses de les seves pel·lícules apareixen personatges femenins molt autònoms i que no tenen entre les seves prioritats conquerir a un príncep o algú important. Recordem la princesa Moana, de la pel·lícula Vaiana; Judy Hopps, la intel·ligent i valenta policia de Zootrópolis; la princesa Mèrida, arquera de Brave; Tiana, de Tiana y el sapo, etcètera. Com sol dir-se, una cosa no treu l'altra...

Els llibres diferents per a nenes no són, en realitat, una cosa totalment nova: recordo bé els llibres de les feministes italianes Adela Turin i Nella Bòsnia (per exemple, Historia de los bonobos con gafas i Arturo y Clementina), així com altres dins de la col·lecció «a favor de les nenes», que l'Editorial Lumen d'Esther Tusquets publicava quan la meva filla era petita, a mitjans dels anys vuitanta. Parlaven de coeducació, dels nous rols en la família, d'igualtat... (Per cert, els segueix publicant l'Editorial Kalandraka). Certament van obrir el camí, van fer el seu efecte i van ajudar a aquelles nenes i nens que els van llegir, però es tractava d'alguna cosa minoritari i d'un nombre limitat d'obres.

En el moment actual, l'oferta és enorme. L'article que Elena Hevia va publicar a El Periódico a l'agost de l'any passat, «Superheroïnes de veritat per a nenes i nens», m'ha estat molt útil a l'hora d'escriure aquest article.

Tenim, per exemple, la col·lecció «Unicorn» (Editorial Vegueta), de biografies il·lustrades de científics, que recull un nombre significatiu de dones importants com Hipatia, Marie Curie, Ada Lovelace (precursora de la programació informàtica) o Lise Meitner, que va aconseguir juntament amb Otto Hahn la primera fissió nuclear (encara que només a ell, per cert, se li va concedir el premi Nobel).

L'obra Contes de bona nit per a nenes rebels, d'Edicions Destinació/Estrella Polar, va aparèixer el 2016 i recull dues-centes minibiografías de dones exemplars. L'Editorial Montena, amb obres com Las chicas son guerreras (sobre vint dones rebels que van canviar el món), Las chicas son de ciencias (el tema queda clar) i Las chicas van donde quieren (vint aventureres), fa una aportació molt estimable en la mateixa direcció. Hi ha també la col·lecció «Shackleton Kids», que recull biografies de dones famoses com Jane Goodall, Jane Austen o Anne Frank.

Vaig a centrar-me especialment en la col·lecció «Petita i Gran», d'Alba Editorial, els títols dels quals són bàsicament biografies de dones, tot i que també d'alguns homes. Les biografiades (i els biografiats) les selecciona María Isabel Sánchez Vegara, que escriu els textos, tria als il·lustradors i vetlla perquè la col·lecció tingui una unitat o coherència d'estil (tot i que els il·lustradors canvien). El llistat és interminable: Frida Kahlo, Agatha Christie, Marie Curie, Amalia Earhart, Rosa Parks, Jane Austen, Georgia O'Keeffe, Maria Montessori, Ella Fitzgerald, Anne Frank ... Entre els biografiats tenim a Muhammad Ali, Stephen Hawking i Rudolf Nureyev : una benvinguda minoria. Sembla que incloure homes en la col·lecció no els ha caigut bé a algunes nenes, tot i que també és cert que alguns nens han començat a llegir els llibres a el veure que també incloïen personatges masculins...

Aquesta col·lecció està tenint un èxit brutal, per dir-ho així, ja que supera els dos milions d'exemplars venuts a tot el món, i ha estat traduïda a vint llengües diferents, entre les quals les de l'Azerbaidjan, Turquia, els Emirats Àrabs, el Marroc, Kuwait o Qatar. Qui ho diria! És el que s'anomena «donar en el clau».

Hi ha editors/es que saben «llegir» els temps, les èpoques, i sens dubte Maria Isabel és una d'elles. Estem en un moment en què les dones estan, de nou, atrevint-se a treure el cap, a ser visibles, a defensar els seus drets.

És a dir, les nenes disposen en aquest moment de molt variades figures d'identificació a nivell social, que visibilitzen la dona en camps i àrees que van molt més enllà de l'amor, els fills i la llar; que tenen una postura activa, triant la seva vida i les seves opcions, perseverant en els seus desitjos i aspiracions més enllà de les dificultats que han d'afrontar (en bona part per la seva condició de dones), denunciant abusos (recordem el «Me too»), destacant en les seves àrees professionals, etcètera.

És possible que el repunt del masclisme tingui a veure amb això, i sigui un reflex de la desesperació i l'angoixa d'alguns, que veuen desaparèixer el poder i els privilegis dels que abans es «beneficiaven». Poso aquesta última paraula entre cometes perquè molts homes es troben tan limitats i encotillats com les dones en els seus rols de gènere... Però això intentarem abordar-lo en un altre moment.

Una pregunta precisa

Tornant a la col·lecció «Petita i Gran», m'agradaria reflexionar sobre els comentaris que un d'aquests llibres va suscitar en una nena de set anys que ho estava llegint en veu alta en companyia dels seus avis. Es tracta del dedicat a Anne Frank. Quan arriba el moment en què els nazis descobreixen l'amagatall de la família Frank, els detenen i se'ls emporten a un camp d'extermini, la nena, referint-se als nazis, va dir més o menys: «Però com és que fan això?»,«Per què no es rebel·len aquestes persones?».

Aquesta és una pregunta de calat, a la qual no és fàcil respondre. Per què ens sotmetem a ordres injustes o ens adherim a causes que atempten contra els nostres veritables interessos? Étienne de la Boétie, filòsof francès de segle XVI, va intentar donar-ne compte en la seva obra Discurs sobre la submissió voluntària. Molts altres pensadors, entre ells, òbviament, Sigmund Freud, han intentat explorar aquest tema: els diversos tipus de líders, el rerefons emocional i sociològic del funcionament de les masses, el fanatisme, etcètera. Un tema molt complex i per al qual no hi ha respostes concloents o definitives, i pel que fa a el qual el moment en què vivim ofereix un amplíssim ventall. En qualsevol cas, és important fer-se la pregunta.

Com a conclusió, els llibres dels que parlava no només mostren diversos tipus de dones (altres dones són possibles) i permeten reflexionar sobre aquest tema, sinó que també, fins i tot mantenint un to i un nivell perfectament comprensibles per a un públic infantil (jo diria que a partir de dels sis-set anys), obren la seva ment a temes molt amplis, a preguntes importants, sense simplificar les realitats que descriuen.

I encara hi ha qui dubta de la utilitat dels llibres...