Al Parlament no hi ha l'enemic

Amb aquesta frase, que expressa més un desig que una realitat, la presidenta Batet ha volgut dir a Ses Senyories, en l'acte solemne d'obertura de les Corts, que ara el que toca és diàleg, responsabilitat i generositat, cosa que, per a la família independentista que representa electoralment uns dos milions de ciutadans és un impossible, si l'Estat està encapçalat per Felip VI, el Rei millor preparat de tota la història de la Casa dels Àustries i per continuïtat dinàstica pels Borbó, que són la seva família més propera.

Per demostrar-ho, s'han dut a terme diverses mostres de desgrat o s'han absentat de l'acte parlamentari a què estan obligats a assistir perquè per a això paguem entre tots les seves hores de treball, entre elles les que concerneixen el protocol que avui s'ha posat en marxa a Madrid. Una cosa són les idees que cada un té i representa i una altra molt diferent és exhibir en públic les discrepàncies segons en quin moment, com ara posar-se a cantar o atendre un mòbil en un enterrament, per posar per exemple un episodi que alguns hem viscut en algun moment.

El país ha passat una pàgina més del seu periple democràtic, en el qual, per cert, l'actual Monarquia ha donat mostres de la seva bona predisposició a defensar la Democràcia, i ara a aquests antimonàrquics cal exigir-los que, sense minvar un àtom de la seva ideologia, parlin amb la immensa majoria que no comparteix les seves idees i contribueixin decisivament a posar-se d'acord per tenir uns pressupostos, com els que aprovarà, en primer lloc, Catalunya en el seu Parlament en un parell de mesos aproximadament, si Torra i Puigdemont deixen de 'posturejar' cada dia torpedinant el pacte i el diàleg ja iniciat. Per aconseguir això, com bé va estructurar la presidenta Batet en el seu molt interessant discurs, cal molt diàleg, una enorme responsabilitat, i sobretot una gran generositat ideològica.

Els confesso amb humilitat, humilitat periodística, que per a mi n'hi ha prou que les polítiques i els polítics abandonin el seu 'postureig' verbal i passin a comprendre que elles i ells hi són de pas, i que el queda com a valuós i sobretot per a la història són els seus consensos i, per desgràcia, també els enfrontaments que després acaben en dissort col·lectiu.

I el discurs del rei, periodista? Bé, molt polit, però sense el populisme i l'empatia que destil·lava l'Emèrit pare que en el paradís de Sansenxo està recuperant-se del seu últim envit quirúrgic i dels disgustos que li segueix donant la seva real nora massa hieràtica per al meu gust plebeu. Per cert. Les infantes, molt bé, i el posat del podemita Echenique, pura grolleria bolivariana.

Encara sort que l'aterratge d'emergència de l'avió d'Air Canada Boeing 767-300 va acabar feliçment i va posar la cirereta a un dia molt complicat en aquest país anomenat Espanya en què sembla que puguem viure tranquils i en completa harmonia.