La visita

El president Sánchez ve a Catalunya a veure al President Torra, segons la versió sociata, i per si ho entén millor l'oposició, a parlar amb l'usurpador Torra quan no ho hauria de fer. Com a vostès,  els que el deu interessar, és que tots ens mullem perquè els deixem clar l'assumpte els diré modestament el que aquest periodista pensa. L'inquilí de la Moncloa visita Barcelona a escenificar davant l'electorat, que serà convocat pròximament a urnes, que és molt tolerant  davant el mal anomenat problema català i també que li  interessa molt que les seves converses amb Esquerra no descarrilin el seu tren de diàleg en l'estació de Lledoners i per això munta un paperot per si els vots que tregui Torra en les no molt llunyanes eleccions autonòmiques li són imprescindibles per a seguir governant tota la legislatura si Esquerra, a més, guanya les eleccions autonòmiques.

Com que al Molt Honorable, de moment, no hi ha hagut tribunal que li hagi tret la potestat de convocar les eleccions en aquesta Comunitat Autònoma, constitucionalment parlant, segueix sent President, és a dir: qui ens representa a tots els catalans, independentistes o no, i per tant amb l'autoritat moral i jurídica de dir-li al Senyor Sánchez a les sales de Palau el que consideri oportú perquè la política present i immediata, sigui més convenient per als interessos catalans, i el seu interlocutor bé farà a escoltar-lo i sobre tot, dialogar, mantenint lògicament, el seu criteri de President del govern espanyol ja que també parla en nom de tots els espanyols.

Tenir clares aquestes obvietats, ajuda molt a l'hora de ser realista sobre la situació en què ens trobem i per un cop, oblidar-se de escenificacions inútils que ens confonguin a tots i, el que és pitjor, emboliquen encara més la convivència tan danyada en els últims anys. Després de tenir Govern a l'Estat, ara toca com diu el PNB, aprovar els Pressupostos generals, fent-los empassables per a uns i altres, i que puguem pagar així els comptes del dia a dia, que són nombrosos, treballant, totes i tots, sense descans , perquè la sanitat pública, les pensions, i els diners públics arribin als agricultors que ja els tenim al carrer de les nostres ciutats quan haurien d'estar tenint cura de les seves collites, i fins i tot, per dir alguna cosa més, mitjans per si la pandèmia del coronavirus ens arriba de ple, Déu no ho vulgui, per exemple al Mobile World Congress 2020.

Només la prudència i el seny ens poden salvar d'una mala gestió en aquest viatge presidencial que segons el tertulians de torn no serveix per a res i suposadament Puigdemont és l'únic que obtindrà rèdit polític. Ja veurem.