Les reverències del 'valido'

És curiós comprovar que el que més ha cridat l'atenció de la visita de Pedro Sánchez a Catalunya, a part de la esbronc amb l'oposició per la seva cita amb Quim Torra, sigui la reverència que el seu valgut Iván Redondo ens va oferir a tots quan va saludar a l'encara President de la Generalitat de tal guisa recurrent. El passat, suposo que molt pròxim a un incontenible tic institucional, nascut del besamans viscut en l'acte de la Solemne obertura de les Corts, ha provocat la gresca dels col·legues de la dreta, que han deixat al pobre assessor del President en el departament de personatges ridículs que solen aparèixer de tant en tant i que als altres dels mortals ens trenquen de riure, com és el cas, o ens indignen quan el polític menysprea la salutació de dues nenes -en aquest cas infantes i que encara no estan avesades al món de la política institucional- mentre que el que menysprea dissimula quan el seu cap podemita es dóna de petons bolxevics amb els seus companys de partit o abraça efusivament el Gran cap de la tribu el Puny i la Rosa, quan aquest li dóna un càrrec de poder a ell i la seva senyora, que alleuja penúries familiars i li salva de l'enfonsament partidista.

Avui em reia quan el meu antic company de fatigues radiofòniques, el gran Carlos Herrera des de la COPE recomanava el susdit Iván els serveis professionals d'un fisio si volia recuperar l'estabilitat perduda amb la seva remenada cranioencefàlic davant el traïdor Torra. Un consell molt valuós, ja que una remenada de tal índole pot provocar un esquinç muscular de grau mitjà, especialment en el múscul elevador de l'escàpula, que no només és molt dolorós perquè que et deixa durant una setmana incapacitat per girar el coll i fer vida normal, el que és un terrible hándicap, ja que no pots dir-li Sí President al teu senyoret amb l'entusiasme causa i pot venir un altre que et vegi de tal guisa i et pispi el càrrec.

Abundant en el tema, encara recordo quan al juny de l'any 2001 els Busch van viatjar a Espanya i el ministre Josep Piqué va anar a rebre'ls a l'aeroport. Eren els temps en què Aznar acollia el fill ximple de l'avi Busch en "el seu ranxo manxec" i presumia davant l'opinió pública de les seves gestes iraquianes. Tinc de llavors a la retina els cops de cap del nostre Ministre davant l'Emperador ianqui, que van ser realment espectaculars, finsa molt més cridaners que els del principiant Rodó, i que aquests es van veure per vergonya de tots els espanyols en les televisions de mig món, provocant, com en el dia d'ahir, estupefacció i conya cum laude.

Des d'aquell històric moment, la frase camini jo calent i rigui la gent va deixar de ser un refrany per esdevenir una profecia, però de les bones, perquè ¿han vist vostès. La quantitat de càrrecs i portes giratòries que ha gaudit des de llavors l'excomunista i després gran dirigent de PP? Pensin i facin números.

El dolent per a Iván Redondo és que l'emperador a què ell ha reverenciat en aquesta ocasió és dels que tenen poc poder i que el que més pot esperar de la seva influència és alguna ambaixada a Flandes, una Creu de Sant Jordi i per descomptat algun llibre -libel de tant en tant.

Com comprovaran, amables lectores i lectors, he usant la paraula 'valido' en els meus comentaris amb certa intemperància, unint-la a la figura institucional del Senyor Redondo, una cosa que després he vist en altres cites periodístiques En el meu cas, es deu al fet que fa uns dies, veient tan calents a molts sociates pota negra en referir-se al personatge, vaig rescatar de la meva biblioteca personal un llibre d'unes dues-centes pàgines de llarg títol que els resumeixo: "Els vàlids de la Monarquia Espanyola ..." escrit pel gran jurista valencià Francisco Tomás i Valent, gran figura humana i política, a què dins d'una setmana recordarem. Perquè un 14 de febrer de 1996 li va assassinar ETA, com va fer també un altre infame dia 6 de Febrer del mateix any, en què els gudaris de la mort es van dur per davant a Fernando Múgica, aniversaris els dos que al PSOE -que no tant a la Moncloa- es tenen encara presents, perquè són part de la seva història més dolorosa i heroica, que en els temps polítics en què vivim sonen per a alguns nouvinguts a llast ideològic.

Tomás i Valent, en definir al 'valido', posava en solfa les característiques singulars del personatge: "Hi ha ingredients de la figura del 'valido' que no es donen en la del secretari d'Estat: ambició de comandament, alta categoria nobiliària i la inicial i profunda amistat amb el rei (en aquest cas, escric jo President de Govern)".

Li troben vostès. Alguna semblança amb l'assessor basc, ex del PP i ara Cap de Gabinet del President de Govern del regne d'Espanya? Vostès. Decideixen.