Mike Moore

Per a molts llatinoamericans el nom de Michael Kenneth Moore no diu molt. Vaig ser el seu amic i m'entristeix la seva desaparició física a Nova Zelanda. Sempre li deia que era l'únic "mate" d'aquest país que havia fet. Li tenia estima i admiració. Mike va arribar a ser primer ministre del seu país i director general de l'OMC. El vaig conèixer precisament quan va llançar la seva candidatura per a aquesta organització multilateral. No li era aliè el món internacional, va ser també Canceller. Va néixer a Whakatane. Recentment havia complert 71 anys. Va ser obrer quan era jove i va arribar a ser líder sindicalista i dirigent gremial fins i tot sent menor d'edat i per descomptat es va sumar a les files de el partit laborista. Va arribar a ser vicepresident de la Unió Internacional de Joventuts Socialistes com a membre de les Joventuts Laboristes neozelandeses (New Zealand Labour Youth). Era un socialdemòcrata.

Amb Mike vam coincidir a Ginebra en plena campanya per la Direcció General. Vaig tenir el privilegi de treballar per a la seva elecció. En moltes de les nostres trobades sempre m'indicava la seva preocupació pel suport de la nostra regió que poc el coneixia. Veneçuela ho va recolzar per ser electe director general de l'OMC a l'igual que altres països de Llatinoamèrica. Va ser una elecció molt difícil. Un altre candidat fort, Supashai de Thailandia, no cedia a les seves pretensions. L'organització internacional estava dividida entre dos bons candidats. Va pensar en algunes oportunitats retirés, però, diversos el vam convèncer que seguís la baralla. A la fi es va trobar una formula i es van dividir el mandat. Va ser electe al juliol de 1999.

Teníem raó en aquell moment quan insistíem en la seva candidatura ja intuíem que seria un gran director i ho va ser. Durant la seva actuació es va destacar com un home de pensament liberal, globalitzador i profundament creient dels beneficis del lliure comerç. Ens va prometre i així ho va fer, designar com a director adjunt un veneçolà i va nomenar Miguel Rodríguez Mendoza responsable de l'ingrés de Veneçuela al GATT qui va actuar com la seva mà dreta en tan complexa organització.

Va deixar empremta, el tema del comerç no li era aliè. Va ser també ministre de comerç a Nova Zelanda i li van correspondre també negociacions en el marc del GATT. Tenia passió pel multilateralisme i sabia que els grans guanyadors de les regles comercials eren les economies més febles. Ho vam veure actuar amb força a Doha on es llança la quarta ronda de negociacions comercials. Recordo l'empenyo al tema agrícola i el comerç electrònic. És en aquesta reunió quan precisament ingressa oficialment la Xina, en la meva memòria està l'emoció de la delegació i els negociadors xinesos qui durant 15 anys van intentar ser admesos com a socis iguals en una organització clau per equilibri dels fluxos comercials en el marc de regles transparents i predictibles.

Lamento no tornar a veure'l per diversos anys, vaig deixar al pinzell una promesa de visitar-lo en la seva bella Nova Zelanda on passar els darrers dies després d'una llarga malaltia. Sempre recordaré el famosos trobada que presenciï a Ginebra entre ell i Chávez. El va tractar de convèncer de les bondats de l'OMC i els avantatges per als països desenvolupats. La veritable naturalesa de l'organització i la importància de l'lideratge de Llatinoamèrica com a regió clau per enfortir les disciplines multilaterals. El seu convidat va entendre la força de les seves paraules. Ja la visió prefabricada estava en curs. La frase lapidària, "és que vostè representa un club dels rics", va tancar la bretxa d'una tremenda oportunitat per entendre en aquell moment que els països en desenvolupament sempre estaran més protegits sota l'imperi de el multilateralisme i de regles de el comerç diàfanes.