La digitalització no pot amb el llibre

Ja fa més de deu anys que el llibre electrònic va arribar al mercat i, no obstant això, la seva taxa de penetració segueix sent molt reduïda. Per alguna raó, no acabem d'acceptar desprendre'ns del tacte del paper i de la lectura a través d'un objecte físic, amb les seves pàgines i la portada.

Diverses són les raons per això. Una enquesta a lectors realitzada per We are testers, va llançar com a principals factors de rebuig als suports digitals el costum i la inèrcia que tenim de llegir en mitjans tradicionals. Gairebé la meitat dels enquestats que prefereixen el paper afirmen que així gaudeixen més del llibre, i més de la cinquena part dels mateixos, reconeix que els resulta difícil canviar els seus usos i costums de lectura.

Un altre treball de camp realitzat per la Universitat d'Arizona, citat per la revista Futurity, aporta més llum sobre aquest tema. Un resultat molt curiós que aflora d'ell és que els participants dels focus groups afirmen no tenir la sensació de propietat completa sobre un llibre digital, per exemple, al no poder copiar el fitxer per poder llegir-lo en diferents dispositius. A diferència del llibre publicat en paper, l'electrònic no es pot prestar, regalar o revendre, factors que limiten el seu valor, segons el parer dels enquestats.

Un aspecte interessant que planteja és la relació sentimental que establim amb el llibre físic, que sovint ens ajuda a expressar la nostra identitat. Els llibres presents en les prestatgeries de les cases diuen molt sobre la personalitat i les inclinacions de l'habitant.

El format paper ens arriba a més sentits que la vista. L'olor de la tinta d'un llibre nou o el tacte de les pàgines, estableixen una experiència sensorial que va més enllà del mer text, i això és una cosa que el suport digital no aporta.

Molts dels participants en l'estudi van afirmar que en adquirir un ebook tenen la sensació d'estar llogant més que comprant-lo. No genera sensació de propietat.

Possiblement, les xifres de vendes de lectors per a llibres electrònics hagin crescut més portades per l'impuls capritxós de tenir l'últim crit en tecnologia, que per una necessitat real dels usuaris. Una de les principals crítiques del sector editorial a aquest suport és que no aporta pràcticament res de nou a l'experiència lectora; seus avantatges es redueixen al fet que els títols digitals són més barats que els físics i que es poden emmagatzemar molts llibres dins l'espai reduït del dispositiu. Però poc més.

Un dels camins que té el sector editorial per adaptar-se al món digital és seguir els passos de la música i l'audiovisual, i crear plataformes de streaming de llibres. D'aquesta manera, igual que passa a Spotify i Netflix, l'usuari paga una tarifa plana i té accés a un voluminós catàleg de títols, que pot llegir, però no posseir.

Ja hi ha experiències de biblioteques digitals en aquest sentit, com Nubico, 24symbols, Kindle Unlimited, o la que ha creat la startup espanyola Odilo. I, no obstant això, el món del llibre presenta trets específics que obstaculitzen, d'alguna manera, la possibilitat d'oferir les obres com un servei streaming.

D'una banda, resultaria molt difícil establir un servei gratuït sostingut amb publicitat, com té Spotify. Tot i que el consumidor de música accepta les interrupcions publicitàries com una cosa inevitable per poder gaudir la gratuïtat, seria impensable per a molts lectors l'acceptar ser interpel·lats per anuncis durant la lectura.

L'altre factor és que la indústria editorial resisteix i no ha venut encara els seus catàlegs en massa a les plataformes de streaming, a diferència de les empreses d'audiovisual, que han claudicat fa temps.