Galícia amolla amarres

Segueixo, com a editor i "galego de la Diàspora" les eleccions vinents de Galícia, en la qual hi ha un candidat que va diversos cossos per davant en les enquestes sempre incertes. Com a periodista m'agradaria, com en tantes altres eleccions que he viscut in situ, el país trobés pel bé de tots l'excel·lència política, ja que en el conjunt de l'Estat no són uns comicis qualssevol, ja que els mitjans de comunicació les consideren com la taula de salvació del centredreta o, si vostès ho prefereixen, el dic que frenarà al populisme sanchista, i amb això, la volta per la voluntat dels vots dels gallecs a la centralitat democràtica que ha de situar "els ismes dels istes" en la justa dimensió de les seves reals expectatives dins d'un estat com l'espanyol tant europeu com divers.

Si l'actual inquilí de Pazo de Raxoi, el ourensá Feijóo, guanya, i el més difícil encara, "torna a governar per majoria absoluta" derrotant al socialisme, els seus propis electors van a mirar-lo obsessivament, indicant-li el nou full de ruta cap a la sortida de poder, mentre que a Casat també se li va autoexigir un viatge urgent cap al centre progressista, mal que li pesi al seu soci i general secretari Egea. És a dir: a assemblar-se, si o si, a les maneres i maneres del PP gallec, que arrossega tantes varietats ideològiques en la seva caixa forta, que no són exactament la dreta nua i crua, però tampoc deixen de representar-la embolicant-la en aquest centrisme Galeguista a què mai va fer fàstics ni tan sols el Pare Fundador Manuel Fraga.

Fins i tot en la inhòspita Catalunya estan girant el cap envers Finisterre, perquè si la victòria de Núñez Feijóo va tornar a milions de votants no independentistes la fe en les seves conviccions constitucionalistes, tan menyspreades per un Govern de l'Estat feble i canviant, però sobretot pels que volen acabar amb el concepte Aquesta Nació perquè sí i perquè poden.

Si a Galícia i a Euskadi guanyen els actuals inquilins que se sotmeten al dictat de les urnes podríem començar a pensar que alguna cosa en el mateix sentit cap en les catalanes i després a la resta de les comunitats de la resta dels espanyols, inclosos els bolivarians populistes, perquè ara mateix, votar Bloque o Marea no és exactament el mateix que fer-ho en l'anterior clau Podemos. Vaja, que el nacionalisme gallec independentista torna als seus orígens amb totes les seves conseqüències, cosa que, com ja hem explicat, també ha fet el PP de Galícia, despenjant-se amb ferma suavitat dels insuportables lligams genoveses escassament eficients quan es tracta d'aconseguir majories absolutes per formar Govern per als quatre anys vinents.

Aquest article es va publicar originalment en Galiciapress.