Ai Senyor, quant patim els pobres!

Això de la Seguretat Social a Euskadi porta massa anys retardant tot i que l'Estatut de Guernica   ho havia deixat clar. Són d'aquelles coses que els diferents governs d'Espanya van negociar malament i que després han intentat dilatar perquè hi havia alguna cosa que als inquilins de la Moncloa no els agradava. Parlant alt i clar: patien molt d'una espècie de virus de penediment centralitzador sobre el històricament promès.

L'anomenada Espanya de les autonomies era un sistema molt avançat al seu temps que ens feia somiar als federalistes en un Estat plurilingüe, de convivència fàcil en el multinacional perquè tots acabaríem tenint un similar nivell de vida. No ha resultat així, més aviat tot el contrari, i tan sols ens queden de l'intent centelleigs com el de les pensions basques que, de molt de tant en tant apareixen en el cel polític com a conseqüència de barates oportunistes entre els partits, que no tenen a veure amb el projecte inicial i molt menys amb l'actual valor que els independentistes li donen a l'autonomisme o l'acció descentralitzadora de l'inquilí de la Moncloa de torn. Com el PNB és un valor segur.

El temps, que tot ho dilueix o transforma, ens dibuixa, ara mateix, un paisatge diferent a què van suposar els Pares de la Constitució i els líders dels partits que la van propiciar. I això és una rèmora insuperable. Per això, els llestos de moment s'atreveixen a dir i diuen que l'Estat és un subjecte abjecte, antidemocràtic i es queden tan tranquils.

Fins i tot aquest traspàs fruit de la perseverança del PNB, s'aprova quan la generació de la Transició està en edat de pensionar o pensionant ja, la qual cosa els deixa amb la dolorosa incertesa de si el que els convé és que la pensió merescuda i ja cotitzada amb treball i honradesa durant tants anys es la pagui el govern de Sánchez o el d'Urkullu. Aquí el que interessa és saber qui dels dos té més aguant financer mentre el subjecte pensionat viva per poder cobrar. A Catalunya, per exemple, pensar que el govern Torra pugui arribar a gaudir d'aquesta prebenda és sincerament poc estimulant, fins i tot pels propis jubilats de l'Estelada, que t'ho confessen per sota el nas si et tenen confiança i estàs prenent una Voll Damm amb ells. Perquè vegin vostès els estralls que causa el temps.

Ai Senyor, quant patim els pobres!