Tornen les dues Espanyes?

Mirin, en la política les coses no passen mai per casualitat, paraula de periodista de la Transició. Quan dues coses coincideixen, i succeeix en dos partits que només tenen en comú la Constitució --publicada al número 311 de BOE de 29 de desembre de 1978--, vol dir que passa una cosa molt preocupant.

Els explico: aquesta setmana, vostès segurament hagin pogut llegir a la majoria dels digitals que el president Aznar ha guiat la mà de Pablo Casado al PP per carregar-se al Sr. Alonso, un polític moderat però competent al capdavant de la candidatura popular a Euskadi. De passada, l'ha animat afectuosament a deixar de presidir als seus companys de partit en aquesta comunitat. Èxit total, amb l'extraordinària intervenció del "general secretari" Egea, perquè així caldria anomenar-lo a partir d'ara igual que al seu històric antecessor Paco Cascos. Egea acumula ja diverses gestes de similar tarannà que fan que s'assembli a l'asturià com dues gotes d'aigua, provocant un escàndol mediàtic dels grossos. Comença l'espectacle, baixa el teló i finalitza el primer acte.

Puja el teló i apareix en escena un segon expresident amb carisma socialista, no un qualsevol bolivarià, ficat oficialment a mediador entre el criminal Maduro i el poble veneçolà --el temps ens dirà a quina més i per quant, com el seu amic l'exambaixador Raúl Morodo, a què l'Audiència Nacional i els suïssos ja acusen pels seus cobraments opacs i escandalosos.

Em aquests referint a l'expresident Felipe González, que aquest mateix dilluns (alerta a les coincidències en el calendari!) deixava anar a l'Assemblea Valenciana d'Empresaris una contundent diatriba contra el Govern Sánchez a la persona del Vicepresident Iglesias, un altre bolivarià excels d'un partit que algun dia també podrà explicar-nos als espanyols, inclosos els catalans, a què es deuen els seus relacions amb aquell país i quin benefici econòmic obté o ha obtingut d'aquestes relacions.

Però tornem a les paraules de Felipe González d'aquesta mateixa setmana: "Que m'expliquin què fa el Ministre que ostenta la cartera de Drets socials i Agenda 2030 en l'única Comissió Delegada que no s'ocupa d'això i que és la del Servei d'Intel·ligència", responia González a la decisió de Sánchez de forçar una modificació de la Llei Reguladora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) per permetre precisament l'entrada d'Iglesias a la Comissió Delegada de Govern per a Assumptes d'Intel·ligència, és a dir, l'òrgan que controla tots i cada un dels anomenats secrets d'Estat.

"Em costa molt veure quina relació hi ha entre l'Agenda 2030 [per al desenvolupament sostenible] i el CNI", ha insistit el polític socialista, que no ha estalviat en ironies. "El servei d'intel·ligència té molt a veure amb la política social! Vull que m'ho expliquin". Com és fàcil d'interpretar la sorpresa i les paraules de Felipe González vénen a resumir el malestar amb què s'ha acollit l'última decisió de Sánchez en els cercles de seguretat de l'Estat.

I aquesta puntada sense fil del sociata, molt relacionat com Aznar amb els centres de poder occidentals, responen a la inquietud que s'ha produït als Estats Units, França o Anglaterra --per posar tres exemples de potències occidentals amb els que tots dos expresidents tenen contactes privilegiats--, el fet de pur sentit comú que els secrets del seu Estat puguin anar a parar a mans castristes, russes, bolivarianes... o del PNB.

Hi ha una pregunta molt senzilla per explicar-ho. Vostès creuen que en aquests països que els cito quan canvia el Govern, el nou president d'USA, Premier britànic o el president de la República lliurament a un soci de coalició que acaba de conèixer i que no té cap crèdit internacional, excepte en règims populistes antioccidentals, els secrets més ben guardats dels tractats de bases militars o de la mateixa OTAN? Pot garantir Sánchez que aquests secrets no corrin la sort del cas Assange, que va vendre tot el servei d'espionatge nord-americà als russos? Garanteix el Senyor Sánchez que tots els secrets de la guerra contra ETA que tant va costar guanyar als serveis policials espanyols, amb 854 assassinats de policies i polítics del PP i de PSOE, no arribarien ara al PNB i d'allí a Bildu com per art de màgia?

Entenen vostès l'emprenyament de Felip i Aznar i les seves primeres conseqüències polítiques? Doncs segueixin atents a la continuïtat dels següents actes que van a representar-se, perquè el que anem a veure, amb dues eleccions autonòmic-nacionals, ambdues pels seus estatuts poden sentir ideològicament iguals, val la pena seguir-lo, perquè tots ens estem jugant el nou disseny del reconegut com Regne d'Espanya, i aquí algú ja ha encès tots els llums d'alarma dins i fora perquè... tornen les dues Espanyes? ¡¡Terrible!!