Per si cola

La sortida del Senyor Junqueras de la presó per a anar a treballar diàriament és una bona notícia per a tots els que desitgem una normalització de la societat catalana i, quan ningú ho feia, ens apuntem també a l'indult del polític republicà. A la carrera ens vam haver d'empassar el desaire del rebuig a la mesura per part del condemnat en ferm pel Suprem, que només admetia una amnistia total com a mínim acceptable per superar la situació.

Davant aquesta postura personal, res vam poder oposar, ja que es tractava d'un convenciment personal, fruit d'una estratègia que es podria definir com tot o res, que per als no independentistes, però si federalistes de tota la vida, sona a menyspreu cap al tòtum que no sigui República o confrontació amb l'Espanya constitucional, una cosa que un Estat de Dret europeu ha de fer-se mirar escrupolosament.

Sobretot, perquè la majoria dels ciutadans d'aquest Estat no l'admeten, excepte un tant per cent molt elevat de una determinada comunitat/nació, la qual, persistint en això de la unilateralitat de les seves partits independentistes ens empenyen a tots a acabar cap a una confrontació civil i militar com la d'Irlanda que, en cas d'armistici post-conflicte, podria reportar com a la veïna Eire en partició del territori i odi etern entre les parts, una cosa horrible i per això impensable.

De moment, per si cola, a l'exvicepresident Junqueras, els seus, convertits en experts en legislació penitenciària, li han aconseguit que surti a donar classes en una Universitat pública que, com diu la sentència del Suprem que encara no s'ha modificat, posa d'una forma molt clara no pot exercir cap funció d'aquest tipus en els propers 13 ANYS.

SENTÈNCIA QUE ES CITA

DECISIÓ

Per tot l'exposat, en nom de Rei i per l'autoritat que li confereix la Constitució, aquesta Sala ha decidit:

1.- CONDEMNAR als següents acusats, com a autors d'un delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació, agreujat per raó de la quantia, a les següents penes:

a) D. ORIOL JUNQUERAS, a les penes de 13 anys de presó i 13 anys d'inhabilitació absoluta, amb la consegüent privació definitiva de tots els honors, ocupacions i càrrecs públics que tingui el penat, encara que siguin electius, i incapacitat per obtenir els mateixos o qualssevol altres honors, càrrecs, o llocs de treball públics i la de ser elegit per a càrrec públic durant el temps de la condemna.

Doncs, si en aquesta estem, i tot i que la tasca que realitzarà el Professor Junqueras sigui purament rehabilitadora i ell mateix l'hagi acceptat, caldria afinar una mica més en l'assumpte, perquè tot el que ella, en si mateixa tanca, no pugui ser refutat ni confós.

Ficar pel sistema de "per si cola" és senzillament un error imperdonable, tant per la part integrant de la primera part, és a dir els panolis de la Conselleria de Justícia, com de la part integrant de la segona part, per entendre'ns, els tancredos del govern de Madrid que en el llenguatge grouchià volen convertir el judici del procés i la seva sentència en una mena de Camarot dels Germans Marx perquè ens ho empassem tots com si el que ha passat fos un conte de les mil i una nits, capítol del lladre de Bagdad.

A mi no m'agrada que segueixi a la presó Junqueras i que Puigdemont, el covard fugit a Brussel·les, sigui l'heroi d'aquesta història trista i sense sentit. Però el paper que desenvolupa el govern del 'sociolisto' Sánchez és substancialment millorable en les formes però, sobretot, en el fons de l'assumpte. De l'oposició prefereixo no opinar, no m'agrada escriure amb tacs de gran calibre.

Així que l'ideal en aquest complex dilema és posar-se a treballar de nou per no embolicar més. Per exemple, decidir la sortida del líder del "procés" amb saludable dignitat cap a la seva persona, però també amb respecte a la llei, ja que l'opinió dels que no pensen com ell és molt convenient per aconseguir així un equilibri legal i polític raonable i no anar pel vergonyós camí del mig... per si cola.

Entesos...?