Ja era hora

La intervenció de Pedro Sánchez per explicar-nos la naturalesa de l'estat d'alarma ha estat clara i contundent. Només cal posar-li un però: l'havia d'haver fet fa ja diversos dies.

Ara toca que sigui eficaç, i que la pèrdua d'un temps tan valuós no retardi més del compte l'eficàcia de les mesures adoptades. Però, ara mateix, no és el "tempus" de lamentar-se  sinó d'unir-se totes i tots en la lluita per la vida, que és el que ens estem jugant, especialment la gent gran i els més febles físicament parlant.

Hem de ser responsables tenint cura de no escenificar excessos públics, com passejar innecessàriament com si no passés res o atropellar altres persones en saquejar els supermercats empenyent els altres. Qui tingui ganes de gresca que se'n vagi al cementiri i no la pagui amb la gent que només vol sobreviure a aquesta gran tragèdia.

Divendres em va tocar anar, com cada dia, a l'Oncològic, i aquí vaig veure por al personal sanitari perquè se'ls havien colat en el seu dia a dia tres infectats de coronavirus que no eren els malalts als quals estaven curant; algun acompanyant indegut havia causat la catàstrofe innecessàriament. En aquell moment vaig sentir més angoixa pels metges i infermeres que per mi mateix, i com jo, els altres malalts que esperàvem a la sala de visites per entrar a les màquines.

NO hi ha dret. Aquesta pandèmia no és un acudit i els que sobren en tot aquest drama són els gilipolles i els irresponsables. O sigui: aquesta classe de compatriotes que juguen amb la vida de la gent normal, amb les nostres famílies i, en resum, amb la vida del proïsme. S'han acabat les bromes. Fins aquí hem arribat.

Al President de Govern només li dic una cosa: Ja era hora.