La pandèmia i les noves formes de treballar

Probablement, la quarantena a la qual ens hem vist sotmesos a causa de la pandèmia del coronavirus COVID-19 constitueixi la prova de foc per avaluar l'efectivitat de les noves formes d'organització de la feina que han emergit en aquest segle XXI. Aquesta situació inèdita en la història recent, que ha obligat milions de persones a tot el món a confinar-se a casa durant un nombre de setmanes en principi indeterminat, posarà a prova la capacitat dels equips de les empreses es institucions per mantenir , en la mesura del possible, l'activitat normal dins de l'anormalitat de la situació que enfrontem. A través d'aquesta experiència comprovarem com de resilients són les organitzacions avui en dia, és a dir, quina és la seva capacitat per seguir funcionant davant de qualsevol adversitat, i quin el seu grau de flexibilitat per adaptar-se als escenaris variables d'un món en constant canvi, un món líquid, utilitzant la terminologia encunyada per Zygmut Bauman.

Sens dubte, un dels factors clau de la feina d'aquesta era és, en termes generals, la seva forta dependència de la tecnologia, i en concret, de les tecnologies digitals. La capacitat que aquestes ens atorguen per, d'una banda, accedir a qualsevol font d'informació, a recopilar i processar grans volums de dades, i per una altra, per poder establir una comunicació permanent remota amb qualsevol persona, independentment d'on es trobi, trenca sonorament amb la rigidesa de les formes laborals heretades de l'era industrial. Enrere van quedar aquestes oficines de llargues files de taules ocupades per administratius quasi mecànics, com en la que treballa Jack Lemmon en el film de Billy Wilder 'L'apartament'.

Espanya és ja pràcticament una societat digital; la nostra vida cada vegada reposa més en les xarxes: des de com ens divertim o ens relacionem, fins a com comprem o com interactuem amb la nostra entitat financera. L'esfera laboral no és una excepció. La penetració de les tecnologies de les comunicacions en el nostre dia a dia de la feina ha anat dotant d'ubiqüitat a moltes ocupacions, de manera que ara estan deslocalitzades i poden exercir-fora de les oficines.

I Espanya compta amb un avantatge molt important en aquest sentit, ja que té la millor xarxa d'internet d'alta velocitat de tot Europa. En percentatge, el 94% de la població compta amb cobertura de banda ampla, i entre els tres grans operadors (Telefónica, Orange i Vodafone) sumen 48 milions de llars passats amb fibra òptica, la infraestructura ultraràpida de nova generació. De fet, comptem amb més fibra òptica desplegada que Alemanya, Anglaterra, Itàlia, França i Portugal.

No obstant això, aquestes noves formes de treballar no consisteixen només en poder treballar des de casa amb l'ordinador. El teletreball és només una part de tot el plantejament, si bé dinamita una de les xacres de l'oficina clàssica, com és el presencialisme, l'obligació de fer hores perquè se'ns vegi des de la direcció. Un treball per objectius, que persegueixi el compliment d'una sèrie de metes i fites establerts per sobre del "haver d'estar en el lloc un temps definit" tradicional, és una filosofia que ja apliquen nombroses empreses, demostrant un enfocament molt madur en confiar la responsabilitat i el compromís de l'empleat.

Igualment, la gradual desaparició de les jerarquies recarregades de les organitzacions, i l'"aplanament" de les estructures de quadres de comandament, és un altre tret de l'empresa d'aquest segle. Enfront dels complexos entramats de càrrecs d'abans, ara els equips de treball més eficaços funcionen com xarxes, on cada node o treballador té les seves tasques assignades, la seva autonomia per dur-les a terme, i una certa capacitat de presa de decisions, sense haver de consultar al seu superior cada petit pas que es dóna.

La catàstrofe sanitària que estem patint aquestes setmanes ens demostrarà en quina mesura estem preparats per treballar d'una altra manera. Per treballar en la societat digital en xarxa de la nostra era.