Morts a Viladecans

És sorprenent però en el Centre Sociosanitari Frederica Montseny per a gent gran a Viladecans quan hi ha morts mai apareixen a la primera. Així va passar amb una senyora d'uns 80 anys de Barcelona que patia Alzheimer que es va perdre misteriosament al juny de l'any 2008 dins de la pròpia residència i que va ser trobada l'endemà passat en els soterranis del centre ja morta. Què va passar? Després de la "brillant investigació" dels Mossos tot va ser "un desgraciat accident". Rentada de mans de la Generalitat, autisme del govern socialista municipal també responsable del Centre i a  altra "cosa mariposa".

Ara ha esclatat "l'escàndol". En les últimes hores, s'ha sabut que hi ha trenta infectats entre pacients i personal sanitari, i gairebé segur altre mort que ningú havia comptabilitzat, ni fet públic, és a dir: que no existeix, com en el cas anterior. Si vostès. Li pregunten a l'Ajuntament no sap res, perquè la Generalitat tampoc els "diu res", o sigui està muda. I mentre es passen la pilota els uns als altres, a la ciutat, en la qual aquest periodista, per cert resideix i té la seu d'un dels nostres diaris, VILAPRESS, tothom està preocupat i preveuen una situació semblant a la de Igualada.

Pensar que els pobres ancians del Centre puguin morir-se perquè són dels qualificats pels experts sanitaris com de "multirisc",  els que sempre apareixen com morts perquè tenien altres patologies" és horrible. Saber que qui mana al poble és un amic personal de Pedro Sánchez que li va ficar a l'Executiva del PSOE, mentre l'ombra de la corrupció campa a respectes des de fa anys al municipi, no és tampoc molt tranquil·litzador. I si a sobre, la Generalitat es fa la "sueca" saltant-se les seves competències. Doncs, que volen que els digui, "estem fotuts", que dirien a la República de Torra i fins a Trincherpe (Donosti) que és on resideixen els meus parents els Outeiral que van venir des de Galícia.

Com l'Hospital de Viladecans està en unes obres que van per llarg i no tenen UCI, als malalts més greus se'ls han dut a Bellvitge un gran centre sanitari de referència nacional i internacional. Estaran ben atesos, però lluny dels seus, que a la seva edat és un drama. Ens expliquen representants sindicals que els materials de protecció de què disposen a l'Hospital local han anat escassejant en les últimes setmanes. Com sempre i davant els nassos d'un alcalde que porta sense saber el que és un treball privat des de 1981 en què va començar de regidor sociata. Vaja, més que Franquito... una veritable vergonya.

Algun dia els explicaré on està el secret.