Un discurs curt i pobre

Els Reis que ens queden a Europa solen parlar als seus conciutadans en ocasions assenyalades o en la inauguració de l'any parlamentari. Les seves intervencions són visades pels governs democràtics ia partir d'aquí, tothom sap que Corona i Govern tenen un full de ruta comú i assolible.

El del discurs de dimecres del Rei d'Espanya ha estat una mica excepcional pel moment en què ens ha tocat, més que viure, patir. Per això, les seves paraules a molts ens han deixat freds i fins amb la sensació que com, no havia de dir-nos res especial o no sabia com fer-ho, poc podia comunicar a país.

Com les coses mai són com comencen, sinó com acaben, em quedo amb els aplaudiments de la seva germana Elena, ahir a la matinada, dirigits com els dels seus veïns madrilenys, als sanitaris espanyols amb els que convisc tots aquests dies a Barcelona, que ho estan passant terriblement malament i no deixen de curar-me. Això de la germana de Sa Majestat va tenir l'empatia que li ha faltat en aquesta ocasió a l'il·lustre inquilí de la Zarzuela, i que estic segur que tornarà a recuperar aviat.

De moment només ens queda dir: Una altra vegada serà, ja vindrà la "toma" bona.