Dubtar de tot

Com deia Aristòtil, l'èsser humà té necessitat de saber i això vol dir, ni més ni menys, tenir la necessitat de resoldre dubtes.

Els dubtes són, tot sovint, com petits crits terrorífics. Sols amb un dubte podem compondre una pel·lícula de por. Voleu una història de por? Morir sense saber si t´han estimat; un exemple de molts en el què hauria de revisar-se el concepte d'estimació. Dubtar fa tremolar qualsevol actitud habitualment ferma. I petits dubtes ens fan trontollar els esquemes coneguts i ens amaren, amb facilitat, d'ansietat.

Dubtar genera una recerca de respostes que en alguns casos esdevé compulsiva. I hi ha molts individus que conscients d'aquesta necessitat de respondre dubtes han creat el seu negoci “filosòfic” amb un objectiu clar: viure de la bona fe de la gent. Negocis sense escrúpols que amb un matxambrat d'idees del misticisme oriental, de pensadors més o menys reconeguts, d'entelèquies de collita pròpia i d'altres ingredients seductors et muntaran les respostes que vols sentir. A la curta o a la llarga acabes amb el cap com un timbal i amb la sensació de que t'han estafat. I t'han estafat, efectivament.

Hi ha petits dubtes que desestabilitzen i que amb el temps anem resolent: tot provocant, per exemple, joia o frustració. I després tenim els grans dubtes. Aquells que et fan pensar que potser d'aquí 50.000 anys, posem per cas, tindran resposta. Hi ha el gran misteri de la mort: saber si existeix un espai-mort on anem a parar els humans. Un misteri que, amb un punt d'optimisme i murrieria, hi ha qui afirma que serà desvetllat a cada individu quan mori i, per tant, no cal escarrassar-se a trobar una resposta. No hi estic d'acord, cal escarrassar-se a trobar una resposta reflexiva perquè si existís un espai-mort no és gens clar que tothom arribi pel sol fet de morir, potser cal trobar el camí.

En tot cas no podem renunciar a cercar resoldre els dubtes de qualsevol qüestió que sigui, tot emprant la raó, encara que el gran filòsof Kant, si encara visques, no hi estaria d'acord amb aquesta afirmació... no en tinc cap dubte!