La pandèmia que ens va fer digitals

Una de les poques bones notícies que ha comportat aquesta horrible crisi que està patint el món és que el nostre país compta amb una dotació d'infraestructures de telecomunicacions ultraràpides de banda ampla suficients per donar suport a la vida digital dels espanyols. El "test d'estrès" de les xarxes es va imposar d'un dia per l'altre-sense previ avís- quan davant la gravetat de la situació el Govern va decretar l'estat d'alarma i la necessitat de confinar la població per frenar l'expansió del nou coronavirus.

A partir del començament del confinament, el 15 de març, el trànsit per internet ha augmentat un 80% i les trucades de veu s'han duplicat. L'oci en línia també s'ha disparat: entre el 13 i el 15 de març el trànsit relacionat amb els videojocs ha augmentat un 271 per cent respecte a la setmana anterior. La tancada domiciliari també ha implicat que milers d'espanyols continuen la seva activitat laboral en mode teletreball, de manera que les eines de treball col·laboratiu com Webex, Skype o Teams -que requereixen un ample de banda molt ampli a l'incorporar videoconferència- han multiplicat la seva trànsit per 4.

El cas és que els tres grans operadors -Telefónica, Orange i Vodafone- porten desplegant xarxes de fibra òptica des de 2005, quan tenen lloc les primeres proves pilot de Telefónica, de manera que avui 3 de cada 4 llars espanyoles tenen cobertura ultraràpida gràcies a aquesta tecnologia. Aquesta penetració situa Espanya en el primer lloc quant a cobertura i clients de fibra òptica a Europa. El nostre país disposa de més fibra òptica que Alemanya, Anglaterra, Itàlia, França i Portugal junts. A més, estem parlant que majoritàriament són accessos de fibra fins a la llar (FTTH: Fiber To The Home), la de major qualitat ja que evita pèrdues de rendiment, en unir directament centraletes i llars.

La nostra vida ja és digital i l'accés a internet dels espanyols és ja generalitzat: 9 de cada 10 ja són usuaris. La pandèmia ha demostrat que moltes de les activitats que realitzem diàriament podem seguir fent-les a les xarxes sense sortir de casa, i, tot i l'aturada de l'activitat econòmica, les comunicacions ens permeten estar en contacte amb els nostres éssers estimats, estar degudament informats sobre l'evolució de la situació, gaudir de recursos per a l'oci i el treball, i fins i tot, en la mesura del possible, mantenir l'activitat d'ensenyament i aprenentatge per via telemàtica en instituts i universitats.

Quan passi aquesta crisi ens adonarem que la vida real i la digital no són dos espais separats, sinó dues facetes d'una mateixa cosa. Estem immersos en un procés de transformació guiat per la tecnologia que alguns equiparen amb les revolucions industrials del passat. És la nostra responsabilitat que l'ésser humà aquest el centre d'aquest procés, que sigui inclusiu, i que no es quedi ningú pel camí.