​Paper, tinta i Covid-19

Cap a finals de l'any 1347, la pesta negra s'estengué per Europa a partir d'Itàlia, França i Occitània. Se suposa que venia d'Àsia i arribà al nostre continent a partir de nombroses caravanes que transitaven la Ruta de la Seda. En els cinc anys que va durar, es calcula que va arribar a matar uns 24 milions de persones, és a dir tres de cada deu persones.

El 24 d'abril de 1348, el metge lleidatà Jaume d'Agramunt va acabar d'escriure el Regiment de preservació de la pestilència, un tractat de 14 pàgines escrit a mà que tenia la intenció de prevenir la població de Lleida davant l'epidèmia que estava destrossant Europa. El tractat anava adreçat «als honrats e discrets senyors paers e consell de la ciutat de Lleida» i per això estava escrit en la seva llengua pròpia, el català, i no en llatí que era la llengua en què l'hagués escrit si l'hagués destinat a altres metges.

El text manuscrit que es conserva, però, no és l'original sinó una còpia feta 39 anys després localitzada a començament del segle XX a la parròquia de Verdú. Sobre aquesta obra, a banda de diversos historiadors de la medicina a nivell mundial, n'ha parlat el filòleg Joan Veny, que en va fer un important estudi filològic, ja que el Regiment està considerat un dels primers textos científics escrits en llengua vulgar a Europa.

Només 15 dies després d'acabar-ne la primera redacció, s'enregistraren els primers casos de pesta negra als ports catalans i al mes de juliol l'epidèmia arribava a Ponent, deixant munts de morts per tot el continent. Jaume d'Agramunt coneixia els estralls de la pesta perquè aquesta havia arribat ja a Occitània i és per això que va escriure el seu tractat, ple de consells de com havien d'actuar les autoritats lleidatanes per evitar la propagació de la plaga.

Jaume d'Agramunt es refereix a la pesta negra com a «epidèmia o pestilència i mortandat de gents» i en distingeix de dos tipus, la natural i la moral. En el Regiment de preservació de la pestilència, el doctor aconsella les autoritats que imposin la quarantena a qui faci cap a Lleida procedent de fora vila i eviti tant com sigui possible la brutícia als carrers, que s'hi prohibeixi l'escorxament d'animals i que no es llencin a la via les parts no aprofitades d'aquests animals com els budells, que es retirin els fems dels carrers i que s'impedeixi l'amuntegament de fruita que, amb les altes temperatures de l'estiu, s'acabi podrint. En el text, defensa la ventilació de les cases per evitar la humitat i prohibeix «estar carnalment amb femella», demana que la gent no es bany i que faci exercici físic, i, en l'alimentació, recomana que s'eviti el consum de fruites i verdures i que no es mengin aus aquàtiques ni anguiles.

En el seu tractat, Agramunt assenyalà la gran eficàcia del foc com a desinfectant. Així, advertí que s'havia de cremar tot allò que hagués estat en contacte amb els infectats i un cop mort el malalt calia recollir les seves robes, mobles i altres objectes i cremar-ho tot, independentment del valor que tinguessin. Aquesta crema calia fer-la fora de la població tenint molt de compte que el fum no anés en direcció a cap zona habitada o on es trobés gent. L'habitació del malalt mort calia picar-la i pintar de color blanc les parets i enrajolar novament el terra.

Desgraciadament, coneixem molt poques dades sobre la vida de Jaume d'Agramunt. Sí que sabem que va ser catedràtic de Medicina de l'Estudi General de Lleida i que va morir l'any 1349, probablement a causa de l'epidèmia contra la qual tants savis consells va donar i que acabà matant el 60% de la població de Lleida.

A Xàtiva, al segle XV, nasqué Lluís Alcanyís, qui fou metge i poeta de reduïda obra, almenys la que ha arribat fins a nosaltres. Jueu convers, ocupà la càtedra de Medicina de la Universitat de València i és autor d'un altre tractat sobre la pesta, el Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència. Aquest tractat, també escrit en català i dirigit al públic burgès, és la primera obra medica impresa escrita en la nostra llengua, ja que de la de Jaume d'Agramunt només es té notícia de còpies manuscrites.

El Regiment està estructurat en dues parts, la prevenció i el guariment, amb una introducció sobre la procedència de la pestilència. El text va ser escrit amb motiu de l'epidèmia de pesta que va arrasar València de novembre de 1489 a juny de l'any següent. En la part de la preservació, s'inclouen remeis dietètics i medicinals per al cos i per a l'ànima i la part de guariment està més dedicada a metges, cirurgians i apotecaris amb remeis de tipus dietètics, medicinals i quirúrgics.

Alcanyís recomana no viure en llocs extrems, ni massa alts ni aiguamolls. Els llocs alts els desaconsella perquè, segons ell, pel fet d'estar més a prop del cel, «el verí tindria més fàcil accés». També desaconsella evitar excessos en la beguda i en el menjar, així com el contacte amb gent malalta de pesta o procedent de llocs infectats, proposa que es bulli la carn i no menjar «peixos de rius que passin per ciutats infectes, ni formatge, llegum o fruita d'aquestes procedències.» En la part de guariment, l'autor recomana «certes herbes aromàtiques per a purificar l'aire de la cambra del malalt, i sagnies i purgues per tal d'evacuar els humors alterats». Alhora, també recomana la cirurgia «per a extirpar els bubons, vèrtols o àntrachs, carbuncles e altres pústules o eixides malignes».

Com a metge va atendre alguns dels personatges més rellevants de la València del seu moment. Va tenir com a pacients l’advocat Pere Belluga i el mestre Guillem Saera, i va ser determinant per institucionalitzar els estudis de medicina i cirurgia de la ciutat i en la creació de l’Estudi General de València el 1499, al costat d'altres metges com Pere Pintor, Ferrer Torrella i Jaume Quintà.

De res li serví tot això davant les acusacions de practicar el judaisme junt amb la seva dona. Així, després que l'any 1480 els Reis Catòlics creessin els tribunals de la Inquisició, el 1503, Lluís Alcanyís i la seva dona foren tancats a la presó. A ella l'executaren dos anys després i ell l'any 1506 fou cremat a la foguera.

Referències

- Joan Veny (1998). Regiment de preservació de pestilència (Lleida, 1348). Estudis introductoris i glossari de Jon Arrizabalaga, Luis García Ballester i Joan Veny. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

- Francesc Asensi i Botet (1998). Lluís Alcanyís: poeta, metge, mestre i víctima. Discurs de recepció com a membre de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona

- Lluís Alcanyís (2008). Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència. Edició crítica de Jon Arrizabalaga. Editorial Barcino. Barcelona.

- Carmel Ferragud Domingo (2009). Article La trista història del metge Lluís Alcanyís, publicat a la revista Mètode, Editada per la Universitat de València, número 61, pàgines 22 a 30.

- Francesc Cremades Rodríguez (2011). Article El Regiment de Jacme d'Agramont i la seva projecció internacional. Publicat a Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 33, pàgines 315-323.