​Les escoles són segures, les escoles són segures, sempre!!!, i més

Avui al nostre centre educatiu han fet proves de PCR a tots els nois i les noies de tres grups de l'ESO en què s'han detectat casos positius de covid-19. Nerviosisme, pares i mares a fora esperant què passava, confinament abans i després de l'alumnat i un/a docent que s'apropa a les sanitàries per preguntar-los si li faran una prova PCR perquè fa de tutor/a d'un dels grups confinats i també hi fa classes. La resposta l'ha deixat glaçada, tot i que ja la sabíem: no, l'escola és segura i els i les professors porteu mascareta i respecteu la distància de seguretat.

De res no servia explicar a les sanitàries que les classes no permeten distàncies de seguretat perquè, pensades per a 25 alumnes com a molt n'hi encabim sempre més de 30 i, si respectéssim el metre i mig que recomanen i a què suposo que es referia la sanitària quan deia «distància de seguretat» no en cabrien ni 15. De res no servia explicar que als passadissos no hi ha distàncies ni de seguretat ni de res perquè, tot i que entren grup a grup i sense córrer -això sí que s'ha aconseguit-, els passadissos són minúsculs quan del que es tracta és de no tocar-se les 800 persones que hi passen cada dia. Imagineu-vos aquests espais després d'una classe d'Educació Física o Arts Escèniques, en què, tal com és lògic, el cos s'ha mogut força i les exhalacions respiratòries i del cos són encara més potents. Però no patiu que si algun adult s'encomana serà culpa seva perquè els plans de seguretat dels instituts, en aquest cas, estan validats i compleixen les normes que s'han donat als equips directius, que ja sabem quines són i inclouen tot el que vaig explicant.

Ni nous espais (en un any en què caldrien els barracots no s'han multiplicat), ni més professorat (fa feredat veure com juguen amb les xifres i el seu contrast amb la realitat de les aules), ni assistència digital (diuen no sé què d'uns ordinadors...) ni manual, ni grups bombolla... encara que siguin de sabó. Estem venuts i una bona part del professorat no reacciona fins que ho nota de tan a prop que l'únic que se li ocorre dir és «no pot ser, ens tenen per una merda» mentre la indignació esdevé absoluta però el silenci, també. I sí, així és, ens tenen per una merda -als sanitaris també- però per tal que no ens hi tinguin cal lluitar i mostrar-los, per exemple, que no demanem ni la lluna ni res que no pugui ser, que l'únic que demanem és que les seves promeses i publireportatges als mitjans de comunicació siguin alguna cosa semblant a la realitat.

Les normes que ens apliquen hi són per complir-les i les complim però estic segur que si en un qualsevol dels despatxos de qualsevol dels manaires d'Educació hi ha un cas de coronavirus, un positiu, els seus companys de despatx fan quarantena o, com a mínim, els fan un trist PCR per saber si s'han encomanat o no. A nosaltres, no.

Mentrestant, tanquen bars i restaurants que ho feien bé (i altres que no), amenacen amb estats d'excepció i tocs de queda, acusen els joves de beure de nit en grups de set o vuit, o vint, i als centres els tenim amuntegats en grups de fins a 37 i no passa res, perquè les escoles són segures, les escoles són segures i obriu les escoles que són segures. Tan segures que els centres han passat a considerar-se espais amb nivell de risc 1 perquè consideren que són espais on no s'entra en contacte amb persones simptomàtiques. Això ha comportat la demanda d'incorporació de persones que prèviament s'havien considerat «de risc», sense que la malaltia hagi millorat ni s'hagi canviat el seu lloc de feina. La màgia, com veieu, és també una característica del nostres sistema educatiu, que aconsegueix, fent papers escrits, guarir els malalts sense ni tan sols visitar-los.

I és que entre màgia que guareix malalts en un no res, mestres que no s'infecten mai i per això no se'ls han de fer PCR i les escoles tipificades com a espais «seguríssims», tot i que no ens deixin fer reunions presencials de sis i sí classes també presencials de més de trenta, només podem deduir que no calen vacunes ni UCI ni sanitaris ni distància de seguretat ni res de res. L'únic necessari i imprescindible per fer front a la covid i derrotar-la són escoles. Així que deixeu la feina i els hospitals, abandoneu les cases i els carrers i refugieu-vos en qualsevol escola, institut, llars d'infants o universitat que tingueu a mà. I no patiu per les aglomeracions que a les escoles, ja ho sabeu, la covid no hi fa vida ni hi planta la tenda de campanya, perquè les escoles són segures i les escoles són segures.