Autònoms i Pimes amb el cul a l'aire

Jo ja entenc els sindicats quan llancen planyívols missatges sobre les pimes que no tenen representació sindical, per allò de que ja que el coronavirus passa per Espanya els ciutadans haurien afiliar-se, però alguns que hem estat afiliats durant més de trenta anys entenem també que els sindicats de classe, ja han deixat de ser tals, per cometre atroços delictes de corrupció d'una banda, i per l'altra mantenir en nòmina a compte de les grans empreses, batallons d'alliberats que poc o res han defensat els interessos dels afiliats i el que és pitjor, han donat arguments a la gran patronal i sobretot a la petita, ja siguin autònoms o pimes que és millor una altra via de defensa que la tradicional.

Però aquest no és l'argumentari d'avui, sinó el comentari sobre la immensa solitud en la qual el Govern socialista i podemita han deixat a autònoms i pimes, ahir i avui, a l'hora de la tornada progressiva a la feina. On són, preguntem per enèsima vegada, les proves que calia fer-li a la gent per saber si estan contagiats pel Covid-19? No és fonamental posseir aquesta dada per part de la salut pública que ens atén? Una dada exemplar: el nostre bon veí Portugal ja ho està fent... I el que és encara pitjor que, és del que es queixen els esmentats sindicats de classe: com podem implementar dins de la feina les mínimes mesures de seguretat personal si NINGÚ et ven, avui mateix, encara que només sigui a preu de cost, mascaretes, hidroalcohol i guants?

Com es pot comprovar fàcilment molts discursos presidencials, de Sánchez i Torra els han pronunciat a la mateixa hora perquè periodistes i mitjans treballem el doble i de pas ens confonguin amb mesures alternatives, i cap ha solucionat un problema de salut bàsic i recurrent. En resum, que un cop més, a pimes i autònoms ens han tornat a deixar amb el cul a l'aire...