Toca pactar i sortir del forat

L'acord a què, sembla ser, han arribat el president de el Govern d'Espanya, el Senyor Sánchez i el líder de l'oposició Senyor Casado és, sens dubte, una bona notícia per a tots, si és veritat que al Parlament es posa en marxa cosa que, donant-se la pressa necessària, condueixi a un pacte per a la recuperació de l'economia de país. Però, no de l'economia d'una part de país, per exemple la dels grans empresaris sol, o la dels sindicats aliats a Podem, o la dels poderosos grups de Comunicació, per entendre'ns, que no s'assembli en res al que que va passar en l'anterior crisi en la qual els únics que es van quedar amb la pasta de tots van ser els bancs que van aconseguir salvar-se gràcies a Déu, que diria el difunt Botín, o el barrut de Francisco González, sense que, encara avui l'hagin retornat als que patim penúries i escassetats en aquells temps tan durs. Si aquesta vegada, l'acord no el paguen la majoria dels ciutadans, sinó que es beneficien de les bondats de la mateixa els que abans ho van perdre tot, tornarem al mateix de sempre però, durant més temps, la qual cosa ja sonarà a la gent a estafa i engany polític.

D'aquesta, o sortim els que sobrevisquem a la pandèmia, treballadors, petits empresaris, grans empreses, artistes, escriptors, botiguers, bars etc. etc., o aquest país, perdrà el seu full de ruta per diverses generacione s. I si això és així, serà tremend i una indignant desistiment de les seves responsabilitats dels que tenen a les mans la política activa en totes les institucions, ja siguin Govern central, autonòmic o diputacions i ajuntaments, per entendre'ns: els partits polítics de la nostra Democràcia.

Si hi ha acord en comissió parlamentària només serveix per marejar la perdiu com es diria al segle XX. Donant voltes a la sínia, per després llençar-li la culpa al rival polític, i amagar-se en que no s'ha pogut pactar perquè l'altre no es deixa convèncer, ja no serà una excusa que puguem empassar. Aquí i ara toca pactar i sortir del forat, però de veritat, deixant enrere les ideologies o els tripijocs torticers. Tots junts o tan sols una majoria decidida a tirar el país cap endavant després de tantes morts i ruïnes familiars i empresarials. A mi, personalment, m'importa un pebrot si l'esquerra, la que sigui, i la dreta es posen d'acord per vèncer la pandèmia i la recessió galopant que tenim a sobre. Cal fer-ho com sigui i com més aviat, millor. La resta és demagògia i covardia política.