Quan els polítics no discuteixen per les hores de passeig, es la peguen parlant de les fases de llibertat condicional dels seus conciutadans que estan fins als nassos de la manca de proves efectives per detectar el coronavirus mentre un misteriós comitè científic, sempre a l'ombra, ordena les seves vides i fa recomptes, que algun dia els jutges portessin a les sales dels jutjats perquè tots sapiguem com s'ha jugat amb les nostres vides, especialment amb la de les persones de més edat, per part d'uns experts que ja han causat, a dia d'avui del florit maig, 25.857 morts.
El Govern de la Moncloa, mentrestant, es prepara per fer un sentit homenatge a aquestes persones, quan, el que ha de fer, és portar tots els casos davant els tribunals perquè també tots sapiguem el que hi ha en aquesta tragèdia d'ignorància dolosa, falta de previsió i fins suposades compres de material sota sospita i fora de temps. Serà difícil d'entendre per part de les famílies de les víctimes que, els mateixos i les mateixes, als quals se'ls suposa principals actors del drama, sigui per acció o per omissió, es vesteixin ara de rigorós dol per mostrar compungits davant d'un despropòsit .
I clar, ara a l'hora que tornem a la normalitat, Déu ho vulgui i no, ni el govern, ni les diverses oposicions, encertem amb els horaris i el tempus de desfogament, perquè això de la vacuna dels científics va per llarg , i als virus no els mata ni tan sols la miraculosa lleixiu trumpiana, veritat relativa, com aquella altra que diu que la Comunitat europea ens salvarà a italians i espanyols de l'hecatombe econòmica que se'ns ve a sobre. A la fin, portuguesos, en millor situació que nosaltres, perquè el seu socialisme és més intel·ligent que el nostre i connecta amb fets amb els seus votants i també els que no ho són, ens demostressin que, en qüestió de crisi i aliances polítiques, la seva vella aliança amb els britànics els ha servit de molt per tirar endavant enfront de la voracitat especulativa d'holandesos, suecs, danesos i alemanys als quals ha plantat públicament cara, per a vergonya del nostre superb inquilí monclovita. El temps ens dirà si a les illes de canal van encertar en el seu desmarcatge de Brussel·les, i com queda la Unió Europea quan acabi tot.
Per cert, la decisió de dimitir presa per la senyora Yolanda Fuentes directora general de salut Pública de la Comunitat de Madrid és encertada, en un temps en que Catalunya i Madrid són la vergonya d'aquest país pel que fa a contagis i morts. Aprendrà alguna cosa d'aquesta decisió algun dels dirigents del seu partit? El que s'ha dit: Això és un sense viure.
Escriu el teu comentari