La bombolla

Tothom viu en les seves pròpies bombolles. Com ara: la casa. La casa és un exemple clar d'entorn altament controlat pels individus. Un entorn que ha anat evolucionant. En un principi les cavernes, que es poden considerar de les cases inicials que van conèixer els éssers humans, asseguraven protecció davant els predadors exteriors i oferien un espai aïllat també de les inclemències del temps, on poder bàsicament dormir i, fins a cert punt, socialitzar-se amb una certa tranquillitat. Més enllà de les cavernes, les cases d'avui en dia permeten realitzar tot tipus de tasques al seu interior (cuinar, reunir-se amb amics, treballar, esbargir-se, fer esport, comunicar-se amb gent d'arreu del món...) i també permeten, si un s'ho proposa, no sortir d'elles pràcticament mai (una opció força radical).

Les cases, com ja he apuntat abans, ofereixen la possibilitat de gaudir d'entorns a mida de les nostres necessitats. Entorns, on si ho desitgem, podem graduar el nivell d'estimulació sensorial a extrems baixíssims i podríem, fins i tot, anullar tota estimulació. El fet d’anullar l'estimulació genera a moltes persones certa basarda. Però el principi de controlar l'estimulació fins deixar-la a zero es basa en el principi de llibertat encabit, per exemple, en els controladors de volum que manipulem quan volem escoltar una cançó. Es tractaria de controlar els estímuls sense renunciar a viure. Es tractaria d'establir què, i com ho, volem captar per ser més lliures. En aquest principi rau la lluita contra la contaminació acústica en els espais exteriors. Rau en la llibertat, no en l'odi a viure, no en les manies que et duran a acabar ximple. Rau en la seguretat i no en la por.

I la bombolla que és la casa no es redueix a la nostra pròpia casa. Com deia Jaume Sisa: "que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú". La bombolla ens la proporcionen les altres cases que visitem i on podem estar una estona més o menys llarga. Cases d'amics o coneguts, per exemple, però inclou també restaurants, cafeteries, comerços, espais interiors lúdics...

Els éssers humans vivim en les nostres bombolles però, curiosament, per molt sofisticades que siguin, ens podem desempallegar d'elles sempre que vulguem. Lliurar-nos a la natura amb poques atraccions, tal com van fer els nostres avantpassats, els quals tenien menys alternatives per refugiar-se dins del confort de unes fortes bombolles.