Galeusca segueix encara viva

Tornen les eleccions a Galícia i Euskadi, no així a Catalunya, on el fervor patriòtic de Quim Torra s'ha frenat en sec a la vista del panorama polític que tenalla els seus en ple coronavirus. No interessa anar a votar ara mateix, perquè Esquerra pot fer-li als seguidors de Puigdemont i Torra un vestit que els desplaci de la governabilitat per força temps, i això és dolent per a les aliances, presents i futures, i sobretot per al millor desenvolupament del procés, que requereix de noves negociacions i valeroses estratègies. Esquerra espera menjar-se la major part de l'electorat independentista i els seus dirigents animen que es cuini la "pastís electoral" com més aviat, però el cuiner de la Plaça de Sant Jaume no està per la labor i fuig de dates i converses immediates.

En canvi, a Galícia i Euskadi, dos dirigents moderats de dues forces polítiques antagòniques, han decidit tornar a pactar per fixar la data del 12 de juliol pròxim com la idònia perquè galegos i bascos vagin a les urnes per reescollir-los com a presidents de dues de les tres nacions sense estat que tenim a Espanya reeditant l'aroma que el 1923 va propiciar la històrica Galeusca en la qual també es podia Catalunya. Hi ha coses que no moren mai i aquesta és una d'elles.

La veritat és que tant Feijóo com Ukullu no ho tindran fàcil per renovar els seus respectius mandats. Especialment el dirigent Ourense qui, per poc que li fallin els càlculs, un diputat només, es pot quedar sense la seva majoria absoluta que, com és sabut per tots, li és indispensable per governar. Res de nou sota el sol, ja que també a Manuel Fraga els fills de Breogán li van imposar aquesta barrera electoral per prendre el poder el 1993, gesta que va perpetuar fins al dia de la seva mort. Feijóo li va imitar el 2009 i aquí contínua durant ja 11 llargs anys que pretén reeditar per quarta vegada amb un més difícil encara en els últims mesos on les enquestes li eren molt desfavorables. Ara el seu paper electoral ha canviat, i com Urkullu s'ha pujat al cavall de la moderació per apostar per si mateix i deixar a PSOE i Nacionalistes amb la mel de la victòria als llavis. Cal reconèixer, que el seu partit el PP, que camina desbocat cap a la confrontació social, ho ha posta molt fàcil en deixar expedit el seu paper d'home d'Estat, un gran protagonisme que en campanya electoral voten de molt bon grat els votants espanyols, i de manera molt especial els gallecs. No obstant això, com es diu en els ambients de Champions. Hi ha partit. Qui hi havia de dir fa només un mes al fill predilecte d'Os Peares, un nus geogràfic on el mític riu Sil lliurament tot el seu cabal a el pare Miño? Es tornaran a ajuntar a Galícia els vots de centre nacionalista, la dreta més espanyola, socialdemòcrates desenganyats com Paco Vázquez per ungir de nou a Alberto Núñez Feijóo? Un dilema veritablement apassionant.

Sobre Euskadi, poc se m'acut especular. És possible que Urkullu, amb el de la gestió del coronavirus, perdi algun diputat, però molt em temo per desgràcia dels seus rivals que el seu pacte de govern amb els socialistes li garanteix de nou la Lehendakaritza sense massa feina. Si no és així, la sorpresa seria majúscula.

Tornem a respirar els aires que tant agradaven al meu admirat Castelao, encara que no siguin els mateixos, Galeusca segueix encara viva, encara que els catalans d'ara s'hagin tornat a despenjar de la idea i li hagin fet un lleig històric als seus molt il·lustres avantpassats signants del pacte de 1923.