Galícia i Euskadi votaran moderació

Les diferents enquestes que han aparegut en les últimes hores en el molt distorsionat món de les audiències indiquen que, ni Galícia ni Euskadi, estan per la tasca d'oferir-nos sobresalts el ja cada vegada més pròxim 12 de juliol. Això és el més probable. A mesura que s'acosti el moment hi haurà una allau de noves dades, molt elaborades amb la malsana intenció de confondre als votants, que ens acostin a la veritat última, però per això no exacta, de saber qui guanya i qui perd. Ni tan sols les dades recollides a peu d'urna poden, moltes vegades encertar en el diagnòstic, però si, en canvi el sentit comú, que és una cosa que no tothom sap utilitzar per a aquesta classe de coses.

Amb aquesta premissa per davant, el que més s'assembla a hores d'ara al que pot arribar a passar, és que l'actual president Núñez Feijoo guanyarà un dels comicis més difícils que es disputen a l'Espanya constitucional, per allò que tots voten contra un sol candidat, des que Fraga va decidir tornar a la seva terra en el ja històric 1990 i va necessitar sempre, per mantenir-se, de la majoria absoluta dels vots dels gallecs. Aquest cop, entre socialistes, Bloc i les molt diverses Marees, que abans que aparegués el Coronavirus ja es fregaven les mans amb el seu "aquesta vegada sí", tampoc, segons aquestes enquestes que els cito, aconseguiran que el molt moderat candidat popular aconsegueixi seure de nou al Pazo de Raxoi, quan ja ningú donava un duro per la seva continuïtat. Si no passa un miracle i Sant Andreu de Teixido ajuda a les hosts de Sánchez i Abel Caballero, el que havia de succeir Rajoy a Madrid els tornarà a guanyar la seva quarta cita electoral per la molt humiliant majoria absoluta, mentre els seus adversaris es divideixen i ja donen la sensació que, ni entenen a Galícia, ni, el que és pitjor, les gallegues i els gallecs segueixen sense entendre la política que practiquen.

A Euskadi, passarà el mateix. Bildu es queda on està, Podem baixa a paràmetres més lògics i els socialistes mantindran la seva confortable conllevancia amb els nacionalistes de PNB, si no cometen la bogeria de fer-li cas a l'inestable Pablo Iglesias i es perden en negociacions contra natura que només porten a la inestabilitat de el clima social, no només al País Basc, sinó, sobretot a la ingovernabilitat en el conjunt de l'Estat. Ha de guanyar Urkullu, els populars tot just notaran l'efecte Iturgaiz, i tots contents ia treballar en els propers quatre anys. És el que hi ha i pel que dirà la gent, és el millor per a tothom.

Núñez Feijóo i Urkullu, amb ideologies molt diferents i fins contraposades, transmeten una sensació de moderació i estabilitat, que gallecs i bascos saben valorar, i que, malauradament per als seus rivals, es tradueix en vots i governs estables, que ni tan sols els dos grans partits espanyols i molt menys els hilarants poemitas, són capaços de comprendre, per molts patacades electorals que rebin. Els seu exigeix una anàlisi molt profund i molt seriós, que els interessats no estan disposats a fer, ni ara, ni mai. La moderació no està en el seu full de ruta i saber pactar amb l'oponent, exigeix, sentidiño, paraula molt estimada pel qual també va ser president de la Xunta Xerardo Fernández Albor, que de moment no entra en el Manual d'estil polític dels probables perdedors. Ells sabrán.Tiene bemolls i segurament molt més sostinguts, que el que Madrid i Espanya sencera li neguen a l'orgullós Sánchez, Galícia i Euskadi es el segueixin atorgant als presidents de les dues històriques nacions sense estat: l'anhelada majoria per governar sense sobresalts. Per què serà ?.