De les xarxes socials a les tertúlies de cafè

L'elevat nombre de seguidors, més del qual podem gestionar, produeix un excés de contingut que sovint ens sembla irrellevant. Si a això li sumem la creixent preocupació social cap a temes relacionats amb la privacitat i la seguretat de la nostra informació, no és d'estranyar que es registri una tendència a l'alça a traslladar les nostres relacions digitals als entorns privats, entre els quals destaquen serveis com Facebook Messenger, WhatsApp i Instagram Messaging. Aquestes apps tenen més de servei de missatgeria que de xarxa social a l'ús, i permeten gestionar eficientment grups reduïts de persones, sense haver de compartir la informació personal amb tot l'orbe.

En el fons, el que ens està dient aquesta tendència és que ens hem proposat dur el tipus de relació presencial física de tota la vida a l'àmbit digital: la del veïnat, la colla d'amics, els tertulians de cafè o les reunions familiars. Precisament, tot el contrari del que ha passat en la primera era de les xarxes socials, en què ens hem obert i exhibit sense pudor davant ingents quantitats de desconeguts, en un afany per sentir-nos especials i reconeguts.

Tot i que els responsables de les grans xarxes socials sempre han jurat que els seus serveis estan modelats d'acord amb el que seria l'àgora o la plaça pública, la veritat és que aquestes plataformes no s'assemblen a cap forma de comunicació del món físic. Com afirma l'escriptora Annalee Newitz: "en els mitjans socials, la 'plaça' és més aviat com milions de sales de karaoke funcionant en paral·lel, on grups de persones canten lletres que no es poden escoltar des de les altres. I molts membres del `público' són realment éssers artificials controlats per individus o organitzacions ocults."

No obstant això, els reis del social media s'estan adonant d'aquesta fugida cap a la privacitat dels seus usuaris. El mateix Mark Zuckerberg a principis de 2019 va anunciar una visió de futur per a Facebook enfocada a la privacitat. En el seu discurs en la conferència F8, titulat The Future is Private, reconeix que cada vegada més la gent vol connectar-se a l'equivalent digital de la sala d'estar, i que les plataformes basades en la privacitat arribaran a ser més importants que les obertes. En les seves pròpies paraules: "la privacitat li dona a la gent la llibertat per ser ella mateixa i relacionar-se de forma més natural, que és pel que construïm xarxes socials".

Probablement, les xarxes socials que coneixerem en la dècada que entra distaran molt d'aquelles obertes i participatives de 2010, on la major part del contingut procedia de les interaccions dels usuaris individuals. Tot indica que es convertiran en espais molt més comercials, com a suports a la publicitat i la venda (la publicitat dirigida ja és una constant present en gairebé tots els mitjans socials), i que primaran els espais privats i acotats.