L'estupidesa humana

Dos membres del Govern Sánchez van presentar la proposta de l'Ingrés Mínim Vital. Una basada en la utopia pressupostària i una altra en la lògica europea. Al final, es va imposar la segona, mentre que l'autor de la primera es pujava al carro de la fama a l'aprovar-se per immensa majoria parlamentària, ja tocava, aquesta mena de premi gros a un gabinet enfonsat al fangar del coronavirus.

Ara que es parla a Europa que la nostra vicepresidenta, Nadia Maria Calviño, pugui presidir l'Eurogrup per succeir al portuguès Mario Centeno, bo és que també el ministre, José Luis Escrivá, es surti amb la seva i imposi la seva reconeguda sensatesa en una assumpte amb "etiqueta d' Urgent" per a molta gent abandonada a la seva sort pels polítics durant massa temps, sense que, a el fer-ho, ens anem directament a la fallida total de les arques de l'Estat.

Curiosament els dos membres de l'Executiu sense carnet socialista són els gestors més brillants del seu Consell de Ministres. Mala referència aquesta per a un PSOE on el bruixot de la Tribu també està desaparegut en combat fa ja temps. Un apunt final: M'expliquen que la conversa entre Garamendi, el president de la CEOE i Aznar ha ajudat el seu a que el PP sumés els seus vots als dels seus més aferrissats enemics els sociates, i, com no, al fet que Vox filtreara, després de tirar escuma per la boca parlamentària, amb el seu res humiliant abstenció. Pel que es veu, les bambolines encara funcionen a l'Espanya sanchista.

Salveu la Jutgessa, Carmen Rodríguez Medel, és el crit de guerra dels que encara creiem en la Justícia amb majúscula. El seu pas al front de seure a declarar l'impresentable Delegat socialista a la Comunitat de Madrid, una relíquia del passat, a què Ferraz hauria jubilar políticament ja, és un acte de valor més que notable, quan caldria tractar com a normal en un Estat de dret mig democràtic.

Com descriu aquest dijous la premsa de Madrid, molt aficionada als escàndols de caràcter explosiu, a Sánchez li ha entrat l'ànsia depredadora, i amb el seu fiscal general de confiança a el front, l'amiga Lola, està escabechando a el mateix temps a la Monarquia, Pérez dels Cobos i amb ell a la majoria dels membres de l'actual Guàrdia Civil, i per descomptat, a tot aquell que vol investigar el de les xifres oficials de l'Coronavirus, en l'apartat es troba seriosament en perill la Magistrada Medel com ja hem assenyalat, sinó ... al temps.

Un altre detall singular del que passa al país del "burro de Troya", feridor denominació d'origen de Cayetana Álvarez de Toledo a un conegut membre de Govern, és la ferocitat amb què els socialistes i alguns mitjans afins tracten la gestió de la residències a la Comunitat de Madrid, la qual cosa seria més que convenient, si al fer-ho, desviessin també la seva imparcial atenció cap a Catalun ja i la seva pèssima tasca sobre el mateix assumpte, amb l'agreujant que al Principat fins i tot s'ha queixat el tema fins al President Torra en l'únic atac de sinceritat del seu mandat. O és que els morts a la residències catalanes, benvolguts col·legues, són de menor fust i quantitat que els que han estat abandonats a la seva sort a la capital de l'estat?. O és que es tracta també en aquest tèrbol assumpte d'un pacte polític amb Esquerra per seguir maneflejant les votacions al Congrés favorables a Sánchezman?.

Com bé deia Albert Einstein en una molt popular frase seva: "Dues coses són infinites, l'Univers i l'estupidesa humana, i encara no estic totalment convençut que fa a l'Univers"