Allò del 16 de Juliol

El president del Govern ha anunciat un gran acte d'homenatge el proper 16 de Juliol que presidit pel Rei intenta congregar autoritats europees i espanyoles en una mena d'Auto Sacramental sobre les víctimes de la tragèdia del coronavirus. Res a dir al respecte, llevat que tant de bo que per aquelles dates no ens passi com als ciutadans de Pequín amb la partida del salmó que se'ls ha colat a dos districtes de la capital xinesa i que ha provocat una reacció immediata de les autoritats d'aquest país a manera de tancaments i controls exhaustius per a determinar qui ha estat aquesta vegada el contagiador oficial d'aquest brot. Si això passa aqui ja em veig al Delegat de Govern a Madrid donant explicacions davant la Jutgessa Rodriguez Medel.

En aquest país, bressol d'aquests solemnes Actuacions Sacramentals es solia, en el passat, cremar heretges en públic, mentre l'encens sacramental beneïa a la mà executora en nom de Déu i la fe apostòlica i romana, una cosa molt horrible, per la qual incivilitzat de l'acció, de la qual arriben fins a nosaltres petits retalls, del que va ser i ara ja no és el poder de l'Església en aquests moments de la història, per exemple, sense anar més lluny, la molt recent homilia de l'arquebisbe Cañizares a València sobre unes vacunes diabòliques elaborades segons seva Il·lustríssima amb sagnants fetus humans, guiades per la mà de el mateix Maligne segons ens assenyala el polític ultra Fernandez Díaz pretén acabar amb la Catòlica Espanya i allunyar-nos del nostre destí etern. Anem que segons la teoria del codony inconnex, la qual pretén organitzar Sánchez al juliol porta la signatura de Belcebú amb l'agreujant de propagar el coranavirus maleït. Collons, que mal rotllo !.

Encara sort, que quan acabi tanta cerimònia, els jutjats es posaran de veritat a treballar, encara que només sigui per esbrinar qui van ser els veritables homicides de tants compatriotes a les residències públiques i privades als quals no es va derivar cap als hospitals públics o privats i van morir com gossos en llocs en els quals, en molts casos, l'ingrés per pacient era el denominador comú de l'amor que algunes empreses i fins polítics, professaven als seus residents, i als quals autoritats autonòmiques i municipals també van abandonar a la seva sort.

Perquè, la veritat, demanar-li comptes a l'Vicepresident de Govern amb domicili a Galapagar, que té competències sobre l'assumpte, menys quan passa alguna cosa, és una il·lusió tan utòpica, com que el modest Rayito guanyi algun dia la Lliga Professional de Futbol. En fi, que aquest 16 de juliol, caldrà resar, un cop més, per les morts de tants éssers estimats, però a l'endemà, toca seguir exigint justícia i sobretot responsabilitat penal als qui pretenguin convertir una tragèdia en un sainet de mal gust anant-se de rosetes per darrere de l'escenari.