Reconfortant baralla mediàtica

A vegades l'estiu fa honor al seu estacionalitat i es reescalfa amb baralles mediàtiques que val la pena observar, i sobretot seguir, perquè, sense cap mena de dubte, amaguen el millor de la nostra agitada professió de periodistes. La guerra de Pablo Iglesias contra el nostre col·lega Eduardo Inda, lluny de amainar-se, ha entrat en una mena de batalla de les Ardenes, en la qual, com vostès, saben, els nazis van començar guanyant, però que entre el nord-americà Patton i la millora del temps i amb ella la feina de l'aviació, els aliats van acabar sortint-se amb la seva acabant amb les últimes esperances d'Hitler i els seus, com ara mateix sembla que està passant sota la diligent gestió del jutge Manuel Garcia Castelló.

Avui em llegeixo l'article del propietari d'OK diari titulat "Iglesias, ets un delinqüent", i després de fer-ho, no em queda el menor dubte, que la batalla ha entrat en la fase més decisiva. Aquí ja no hi ha mitges tintes, o el líder de Podem acaba judicialment empaperat, amb el que això suposa per a la seva formació i el seu futur polític, i fins i tot per al Govern SÁNCHEZ i el seu ex ministra de Justícia i fiscal general, o tindrem un gravíssim problema d'Estat per la presumpta manipulació de la independència judicial si es tracta de tirar terra sobre de l'assumpte.

Com, per experiència, en aquest diari sabem fins llatí, per això ens han donat tant, sobre un altre assumpte tan tèrbol com ho segueix sent el Cas Inipro, que mai acaba de jutjar-se perquè un membre de l'actual executiva de l'PSOE és alcalde socialista de Viladecans,  a més de reconegut sanchista i ara pactantepodemita i ha jugat a dilatar quants processos o treballs de la Guàrdia Civil ha dut a terme, fent-se-palmar judicialment als seus propis col·laboradors que actuen com ingenus testaferros, observem amb esperança aquesta baralla madrilenya, amb la secreta esperança que el periodisme pugui, per fi, contra el joc brut polític, i sobretot, amb aquells, que presumeixen de líders honrats i després, són el que són, cada vegada que jutges com Castelló tiren una mica de la manta a instàncies dels mitjans independents.

La veritat és que el que m'he llegit avui 28 de juny, m'ha alegrat el meu aniversari, que coincideix en la data amb el publicat. Per això, brindo per la victòria final i una derrota en tota regla de qui no compta una sola veritat, ni al Congrés, ni al Govern, ni tampoc en els mitjans afins i a sobre ha atresorat un patrimoni familiar insuperable, en un curt espai de temps.

Hi ha un vell proverbi jueu que a mi em reconforta quan passen coses com aquesta que li hem explicat: "Amb una mentida sol anar-se'n molt lluny, però sense esperances de tornar".

I si la frase, ara més que mai es fa viral?