El fracàs dels polítics de Madrid

Si alguna cosa ens han ensenyat les eleccions de Galícia i Euskadi és que a bascos i gallecs no els agrada la política que es fa al Congrés dels Diputats, al Senat i des del Palau de la Moncloa, els dirigents incendien cada dia a país amb missatges lapidaris sense trobar la manera de pactar acords que arreglin el dia a dia de la gent que les està passant de tots colors per poder tirar endavant. A qui han votat els fills de Breogan ?: A l'moderat Feijóo que s'assembla al líder nacional del seu partit, com una marmota a un tigre de Bengala. ¿Què han dit els Bascos? Millor Urkullu més els sociates que els experiments amb Bildu, que ja governessin algun dia si els genis de Madrid continuen tirant pedres contra la seva pròpia teulada constitucional.

I per si això fos insuficient ens queda el vergonyós patacada de Pablo Iglesias i la seva secta podemita, a la qual l'humor gallec ha transformat en una empanada de sandrunejos que és una cosa així com una truita de còdols del Sil a més sense la calor de l'Amandi . Anem, que els de la terra del caldo de Cuiñas li han dit al Marquès de Galapagar allò tan antic que si no vol brou, ha de prendre dues tasses. I això és un mal auguri si la recepta s'estén a la política nacional.

I si el PP de Casado ha fet el ridícul, especialment a Euskadi amb les seves maniobres orquestrals en la foscor, i a més Pablo Iglesias ha estat escombrat per la marea moderada de les Rias Gallegues, què dir de l'linx de la Moncloa !, a què l'efecte que en aquestes eleccions sempre produeix estar al Govern !. Doncs, que aquesta vegada no ha estat així, i que el seu carisma polític no val res, ni a Galícia, ni a Euskadi perquè la seva actuació electoral ha estat, o dolenta o molt dolenta. L'altre dia, Pedro Sánchez no només va perdre l'avió que el portava a Vigo, sinó també la poca credibilitat que li quedava a la Comunitat gallega.

Una altra dada més. L'independentisme a Euskadi ja té més diputats que els partits constitucionalistes. I a Galícia han pujat espectacularment. Després de les declaracions de Junqueras avui mateix a el nou diari independentista d'el Comte de Godó, en què afirma que ja mai pactarà amb el PSC d'Iceta, el panorama que tenim a Catalunya després de les eleccions d'Octubre és de clara confrontació amb l'estat, i amb ella l'embrió d'aliances molt perilloses per a la convivència que, unides a l'intent de desprestigi de l'actual Monarca ens va a portar a greus enfrontaments socials.

Per resumir: Això pinta color oliva negra i tot gràcies a la forma de fer política dels polítics de Madrid.