De Banc, no Banc a Europa, no Europa

Des que el 1978 va aparèixer a l'Espanya dels "corruptes i ganduls espanyols" el banc neerlandès ING que té la seu a les Antilles holandeses, i per ser més concrets en la Illa d'Aruba, tot un paradís fiscal a el dir dels experts, ha plogut molt i malament en el panorama bancari europeu. El Banc que s'ha anunciat com a banc, no banc, en afortunat anunci mediàtic, ha sobreviscut a les queixes de les entitats tradicionals que han vist com el seu negoci ha anat minvant perquè el seu competidor, sense gairebé oficines i empleats li robava clients als quals seduïa explicant-los una milonga de costos perquè el client que sabia molt bé extreure de la manca d'infraestructura en la qual atenció personal a aquest mateix client brillava per la seva absència. El cabreig dels llavors gestors d'oficines obligats en el dia a dia a lluitar per cada ingrés i per cada compte, era tan patent, com l'autisme dels nous bancaris en fer-se els tecnològicament avançats fins a reduir el tracte personal al zero patatero.

El no Banc, en què el titular ho posava tot, fins al curset accelerat sobre les noves tecnologies que li era imprescindible per entendre alguna cosa d'aquell galimaties que acabava de néixer, ha estat el necessari origen d'una forma d'entendre l'economia en la Europa Comunitària, que aquests dies s'ha mostrat en tota la seva amplitud i ha cabrejat a el vuitanta per cent dels membres de la Unió, que han descobert que en temps de pandèmia, hi ha quatre països que només són Europa perquè ells puguin "practicar" amb total impunitat la seva impresentable economia especulativa, és a dir: la seva Europa, la No Europa insolidària, mentre els altres europeus mantenim l'esperit fundacional de la Unió perquè ara toca rascar-se la butxaca per ajudar a milers i milers d'europeus als quals un virus, que encara ningú sap d'on ha sortit segueix matant a velocitat de vertigen i per això arruïnant la vida i l'economia de la major part de les grans i petites nacions d'Europa.

L'holandès Arf Rutte, i el trio Els panchos, format pel suec Stefan Löfven, la danesa Mette Fredriksen i el autríaco Sebastian Kurz han intentat per tots els mitjans al seu abast, fer-nos sentir com lladres de la caixa comuna comunitària, perquè hem posat sobre de la taula l'evidència d'una situació d'emergència en què l'Europa civilitzada i solidària s'anava a la ruïna sense els diners del nostre Banc Central. Destaco el del nostre, no es posava en mans dels diferents governs democràtics per salvar l'economia comunitària d'una catàstrofe.

El que els governants d'aquesta mateixa Europa li han arribat a dir a aquest quartet infame, forma i formarà part de la nostra història comuna, en el futur més pròxim i llunyà i servirà perquè les generacions venidores que sobreviuran gràcies a el coratge de la majoria de els Estats Units d'Europa, no oblidin als quatre reticents o els frugals com sigui han autoanomenat, i els ensenyin que el seu no Europa no és l'Europa que la majoria volem per a la nostra convivència en comú.

De el Banc, no Banc, ha esdevingut aquesta Europa, no Europa i aquest invent que l'hi quedin els holandesos, suecs, danesos i autriacos. A nosaltres, ens agrada més el comportament de l'Alemanya de Merkel o de la França de Macron als quals caldrà donar-los públicament les gràcies per la seva decidida i coratjosa defensa de la Unió Europea.