El poder judicial segrestat

El "poder judicial" és un dels conceptes juridicoconstitucionals que més distorsió ha patit quant a la seva veritable significat, especialment per la seva impròpia utilització per la classe política i pels mitjans de comunicació.

El seu sentit genuí encarna el tercer poder de l'Estat Democràtic. Aquest poder no es manifesta mitjançant lleis com ho fa el legislatiu, ni mitjançant actes de govern, com ho fa el poder executiu. Es materialitza mitjançant les resolucions i sentències que dicta cada un dels jutges i tribunals quan s'enjudicien i dicten sentència en un procés judicial la competència els ha correspost en virtut d'unes normes legal i legítimament establertes prèviament pel poder legislatiu. En l'Estat de Dret el poder judicial, així considerat, constitueix la màxima garantia de la llibertat de les persones, de la vigència dels drets fonamentals i del principi de legalitat.

En definitiva, en el desenvolupament d'un sistema democràtic els jutges supervisen que el govern realitzi la seva funció dins dels límits que marquen les lleis que prèviament ha promulgat el parlament. Al seu torn, també garanteixen que els parlaments realitzin el seu treball legislatiu dins el marc de les normes constitucionals vigents.

No obstant això, contínuament es parla del poder judicial en un altre sentit. Per això dic que aquesta peça essencial per a la convivència està en risc de ser segrestada. Contínuament s'atribueix aquest poder a un organisme de caràcter administratiu que, en realitat, no té res a veure amb l'exercici de la jurisdicció, que és l'anomenat "Consell General del Poder Judicial", que no és altra cosa que una peça administrativa típica de l' sistema de "frens i contrapesos" entre els tres poders que conformen i compacten la vida social i política d'un Estat o d'una comunitat supraestatal. Pro, que quedi clar, aquest consell no és el poder judicial.

Als Estats moderns, com és Espanya, la justícia és impartida per jutges i magistrats independents, responsables i sotmesos a l'imperi de la llei. No obstant això, l'autonomia del cos judicial es pot organitzar de formes diferents, totes elles poden ser vàlides sempre que es respecti i garanteixi la més absoluta independència de criteri dels jutges en l'aplicació de la llei en cada cas concret, i es reconegui la força coercitiva de les seves resolucions pels altres poders de l'Estat i, molt singularment, pel poder executiu, és a dir, pels governants. Aquests han de ser els primers a sotmetre a l'imperi de llei que, com hem dit, ha de ser interpretada i aplicada pels jutges.

Aquest òrgan administratiu dels jutges, que a Espanya és el Consell General del Poder Judicial, és elegit per les cambres parlamentàries per una majoria qualificada. La Constitució vol que el poder legislatiu sigui extremadament cautelós a l'elecció dels seus vint-i-membres. Aquesta majoria qualificada vol dir que han de ser escollides persones que reuneixin les condicions de mèrit i capacitat màximes per a la funció que han d'exercir. Amb aquesta exigència de majoria molt qualificada el legislador pretén que la designació no obeeixi al nepotisme, al partidisme ni a l'amiguisme, que són els vicis que han de proscriure.

Les funcions bàsiques d'aquest organisme són, sobretot, les de garantir la independència dels jutges, la de procurar l'organització eficient dels tribunals i, com a missió gairebé sagrada en representació de la ciutadania a la qual representen, la selecció i nomenament de jutges i magistrats, en base als principis d'igualtat, mèrit i capacitat.

En la majoria dels països amb democràcies consolidades hi ha un consens bàsic en aquesta matèria: la ciutadania necessita i mereix els millors professionals per a l'exercici de la funció de jutjar sobre la seva persona, vida i hisenda. Els sistemes d'elecció dels jutges i jutgesses han de respectar el mandat implícit de caràcter ètic que obliga a tots i a cada un dels diputats i senadors individualment considerats d'esforçar-se a elegir els consellers que van a integrar aquest alt organisme de l'Estat (perceben sous superiors als ministres perquè no puguin ser corromputs, i són inamovibles fins al final del seu mandat). Per això per a la seva designació s'han d'arbitrar processos de selecció irreprotxables.

Lamentablement aquesta exigència se sol incomplir de manera flagrant en països la qualitat democràtica és qüestionable: la disfunció es produeix quan els partits polítics desenvolupen i no es resisteixen a una tendència, que en ocasions és desmesurada, per controlar aquest òrgan de selecció de jutges -que en essència és purament administratiu-, amb el propòsit d'influir de manera partidista en l'elecció dels jutges. Com és obvi, quan es tracta de cobrir càrrecs judicials de tribunals que tenen competències en la fiscalització de l'acció de govern, o quan es pretén utilitzar als tribunals en la lluita política partidista, l'afany per controlar el Consell del Poder Judicial es torna malaltissa.

En la nostra realitat actual s'ha arribat al despropòsit que s'oblidin els principis essencials del funcionament del paper de la justícia en la democràcia. Sense rubor ni vergonya, els líders, o les poderoses camarilles dels partits polítics, furten a les cambres parlamentàries la funció de seleccionar els membres de consell del poder judicial mitjançant una rigorosa selecció que ha d'estar basada en el mèrit, la capacitat i la competència dels candidats proposats pels diversos sectors socials que la llei preveu. Subjau el propòsit de l'intercanvi o repartiment de cromos per obtenir un Consell del Poder Judicial domesticat, aliè a les necessitats dels jutges o, com ha passat altres vegades, un espai més per traslladar a aquest organisme les batalles polítiques que es lliuren al parlament .

En la nostra jove democràcia és la segona vegada que les càmeres no compleixen amb el seu deure de consensuar la renovació d'aquest organisme dins el termini que la Constitució assenyala. Es posen moltes excuses, s'intenta justificar la necessitat d'una nova reforma legal, quan l'únic que es necessita és respectar que els representants de la sobirania popular compleixin amb el seu deure de posar-se d'acord en la designació de les persones més competents i idònies per aquests càrrecs.

La conseqüència d'aquest bloqueig que -ull- mai és atribuïble a una sola de les parts, és que quan el veritable poder judicial és segrestat per les cúpules dels partits resulta danyat el prestigi de la funció que desenvolupa tot el col·lectiu judicial en el seu treball diari en cada un dels jutjats i tribunals, moltes vegades en condicions summament precàries. Es fomenta la pèrdua de la confiança de la ciutadania en la Justícia. Cau a descrèdit l'autèntic poder judicial. L'Estat de Dret es ressent i la qualitat de la democràcia es deteriora. Algú ha pensat que amb aquest menyspreu a la Justícia s'està fomentant que la joventut deixi de sentir-se vinculada al nostre sistema constitucional i botiga a buscar altres alternatives?