El meneito al Rei

L'absència de Rei en l'acte de Barcelona davant les joves jutgesses i jutges, ha estat una pèssima maniobra política dirigida des de la Moncloa, sense cap dubte, en què el seu divinitzat inquilí, oblidant-se de la història, ha volgut emular als francesos quan van treure a la brava als Reis Borbóns de Madrid i van provocar la matança del dos de Maig. I encara que els temps són diferents, les maneres s'assemblen molt i el resultat més que evident ha provocat dins de la pròpia família judicial un cabreig monumental, cosa rara a la casa de la Justícia, visualitzat en les representacions progressistes i conservadores que han alçat la veu per demanar explicacions pel desaire institucional comès davant d'un auditori que serà el futur dels nostres Jutjats i Audiències. Es veu la derrota sanchista al Congrés per l'apropiació indegut dels diners dels municipis, no li ha ensenyat res al President de Govern, i vol repetir la gesta política passant-se, de passada, la Constitució per l'entrecuixa del poder. Hi haurà pensat que «un meneito al Rei" li surt gratis i a sobre li alegra el dia a Torra i els seus afluents. Imprescindibles per a l'aprovació dels Pressupostos generals de l'Estat.

La cosa ve de lluny i podia intuir fàcilment la nova estratègia, quan el vicepresident Iglesias arengava poques dates abans als seus contra la Monarquia menyspreant les regles de joc democràtiques pre escalfant l'ambient, perquè després el seu soci, fugit a Brussel·les amb l'excusa de "salvar-nos" la vida i la hisenda, aprofités per, des de l'ombra i per sota el nas, ordenés al monarca que no vingués a Barcelona, amb unes raons que encara desconeixem i que la molt poc democràtica vicepresidenta Calvo explicava amb molt males formes a la premsa enmig d'un carrer de Madrid, com si els meus col·legues madrilenys fossin empleats seus i no es mereixessin respecte i una educació cívica que a tots ens han ensenyat a casa nostra sense la menor de les dubtes. A ella es veu que no.

És cert que en aquest país ningú ens ha preguntat si volem ser monàrquics o republicans i que, més aviat que tard caldrà fer-ho, sense pors ni coaccions. I també és evident que el Monarca emèrit l'ha cagat tenint una estimada a la qual ha omplert d'uns diners que no li pertany ni a ell, ni a la concubina que els ha rebut, a la qual desitjo ferventment se la senti en una banqueta , si pot ser suïssa, perquè ens il·lustre amb "les seves veritats de dormitori", i acabem aquest despropòsit com més aviat millor. Ara bé, d'això al fet que Sánchez bellugi al nou Rei i la Monarquia Constitucional com si estiguéssim en els temps de Pepe Botella, hi ha encara un tros, que una Democràcia seriosa no ha de permetre, ni permetre's.

Fan bé els jutges en protestar, i farà encara millor el nostre Primer Ministre en explicar-se quan torni de Flandes, perquè aquests exabruptes, encara que el no s'ho cregui, són pa electoral per avui, però gana de vots per a demà, a la vista del panorama que tenim tant al Congrés com en els Hospitals plens de gent que està malalta i es mor ja .. a milers, també per la seva mala gestió. No tapem la realitat comptant una altra vegada la faula del Rey que rabió. Siguem responsables, especialment els que tenen el poder a les seves mans i ho estan fent fatal. Paraula de republicà antic.