L'última bronca de Torra

No serà possible l'assossec a Catalunya d'aquí a que se celebrin les noves eleccions allà per Febrer o Març de l'any 2021. La condemna a Torra va servir d'excusa perquè l'ànim polític s'alteri, i els vells rictus d'odi i supremacisme adornin les intervencions polítiques i ens mostrin la Catalunya real, que no és altra que la d'un país dividit en dos i potser, gràcies a la lluita pel poder a la Plaça de Sant Jaume, en diversos trossos més de territori estelat .

La defenestració judicial de Torra, no per previsible, ha estat menys cridanera. L'antic activista s'ha anat tirant-li verí a l'aigua del consens necessari per poder no sortir de la ruïna econòmica en què estem ficats, perquè això afavoreix electoralment al seu Senyor, ara a Brussel·les, que necessita encara més temps per aconseguir sortir-se amb la seva que és superar a una Esquerra Republicana que ja toca "gairebé el poder", si no fos perquè el nou màrtir del Procés va allargar el seu duel tot el que pugui per evitar que Junqueras i els seus obrin de bat a bat les finestres a un acord pressupostari que els permeti que els comptes del país tinguin la utilitat que ara se'ls nega perquè Sánchez no ha aconseguit encara aprovar les seves. Falta cash, i això només s'aconsegueix oblidant-se de Montoro per donar-li un petó d'amor a la Montero ministra de les Hisendes Reals i aconseguir un substanciós mos dels diners d'Europa.

A la majoria dels catalans no ens agrada la sentència del Suprem, pel que té d'exagerada, però la veritat és que, com a l'inhabilitat President se li va ficar entre cella i cella declarar-se culpable davant el tribunal que el va jutjar, per un assumpte que ni té a veure amb la llibertat d'expressió, ni de bon tros amb el sentit comú polític, així ha mig acabat: sense càrrec i amb ganes de muntar brega, l'última bronca invocant als electors que mai li van triar perquè es barallin, a partir d'ara contra l'Estat repressor que com tothom sap és la bicha de tots els mals que patim i així d'aquesta de manera tan singular com coratjosa fer-se notar en els llibres d'història. Llàstima que no visqui Jaume Vicens Vives per explicar-ho.

Paul Valery poeta i assagista francès afirmava que "El que ha estat cregut per tots, sempre  i a tot arreu, té totes les possibilitats de ser fals". I aquesta veritat a mitges, podria ser la gran herència ideològica que deixa Torra als seus de cara a el futur de les relacions amb la tan odiada Espanya. Veurem aviat si el duel al sol entre Junts i ERC deixa a algú viu políticament després de semblant plantejament. Potser, per a sorpresa dels CDR, els constitucionalistes són els millors aliats electorals dels seus enemics independentistes i amb la seva desídia i cansament no van el dia d'urnes a votar. Al ritme en què se'ls veu i amb Iceta com a líder de l'oposició és més que possible, encara que això encara no podem saber-ho