La necessitat d'alfabetització digital

Els ciutadans d'una societat digital han de fer gala de competències digitals que els permetin fer servir la tecnologia com una cosa natural en les seves vides quotidianes d'una manera profitosa i segura. Resulta fonamental que aquest tipus de competències siguin adquirides per nens i joves durant el seu procés de formació i aprenentatge.

Els nous temps demanen de l'alumne unes habilitats i unes competències diferents que requereixen de mètodes diferents per a la seva adquisició. No obstant això, la tan anomenada innovació educativa no consisteix a canviar el llibre de text de tota la vida per la Wikipedia, ni a substituir la classe presencial per una xerrada equivalent a través d'un vídeo a YouTube.

En aquest terreny, el de l'educació, la confusió que ha portat la recent revolució digital s'ha traduït en grans dubtes i en una terrible incertesa. Ningú té molt clar què i com hem d'ensenyar al món d'avui, tot i que les idees i propostes se succeeixen des del sector educatiu, però també des del purament tecnològic. Quin paper real ha de jutjar la tecnologia en l'educació? Quina és la missió del docent dins d'aquest nou escenari? Com pot ajudar l'educació no formal a preparar l'alumne per viure en la societat actual?

Pràcticament tots els països desenvolupats porten al voltant de vint anys introduint tecnologia a l'aula, per tal de desenvolupar les competències digitals de l'alumnat. Però, deuen pensar alguns, què li pot ensenyar el sistema educatiu a uns alumnes nadius digitals, que han nascut i crescut en un medi tecnològic, i que manegen de forma intuïtiva dispositius i eines digitals dotades d'una tecnologia cada vegada més transparent?

La resposta està continguda en el concepte d'alfabetització digital, és a dir, més enllà de formar únicament i exclusivament sobre el correcte ús de les diferents tecnologies, intentar proporcionar a l'alumnat competències dirigides cap al desenvolupament de les habilitats comunicatives, del sentit crític, la participació o la capacitat d'anàlisi de la informació a la qual accedeixen, entre d'altres. En concret, es tracta d'ensenyar a interpretar la informació, valorar-la i ser capaç de crear els seus missatges propis.

Precisament, i relacionat amb l'anterior, es fa referència a terme tercera bretxa digital per al·ludir a la fugida del cibernauta del coneixement especialitzat, amb la separació dels missatges complexos, a la incapacitat que presenten moltes persones de distingir entre les aportacions que hi ha a la xarxa d'especialistes i tota la informació d'escàs valor que circula per Internet, que és impulsada, en gran mesura, per les xarxes socials. El problema és que l'usuari es decanta cap a aquest coneixement social fugint de la complexitat que implica el coneixement rigorós de qualitat. S'obre una bretxa entre els que saben acudir a la informació de qualitat i els que picotegen de fonts de diversa índole, que no saben destriar continguts valuosos de les escombraries, de la inexactitud i de la mentida. Tot això s'agreuja si parlem de mentida news o deep mentida, accions malintencionades dirigides a la manipulació de les persones.

Les competències digitals li aporten al ciutadà la capacitat d'aprofitar la riquesa associada a l'ús de la tecnologia digital i de superar els reptes que planteja, i, en qualsevol cas, es tornen pràcticament imprescindibles per a poder participar de manera significativa en la societat i en economia del coneixement emergents.