8 de novembre

Setanta-cinc anys després del genocidi de 102.800 jueus holandesos, o si ho prefereixen, actualitzat el substantiu, ciutadans dels Països Baixos, l'Església protestant d'aquest tan europeu país, que ens tracta amb tan prepotent actitud als espanyolets europeus d'avui, va a demanar públicament perdó per escalfar, jo diria que decisivament l'ambient social durant l'ocupació nazi, amb un discurs imperdonablement discriminatori propulsat per la llavors Reina Guillermina, amb resultats humanament catastròfics i irreparables. Assassinar o fer desaparèixer a 102.800 compatriotes ha estat i continua sent una vergonya històrica irreparable per als holandesos. Reconèixer-ho 75 anys després una negligència difícilment explicable per les noves generacions, que compten avui mateix, amb el partit xenòfob mes conflictiu del vell Continent.

Aquest 8 de novembre, la Nit dels vidres trencats, és la data triada per calvinistes i luterans --que són la pràctica totalitat dels protestants de l'Holanda actual-- per dir públicament que es van equivocar i els seus pastors d'ànimes, hereus dels seus antecessors en les trones, que demanen perdó a uns compatriotes que ja no existeixen. Només queden uns pocs i se'n penedeixen molt. Al meu parer, arriba una mica tard la súplica i el que han de fer és jutjar els altres europeus d'avui amb millor ànim de comprensió i no des de, per exemple, la prepotència del ric que no entén que hi hagi dues Europes i que lo de les pasteres només és cosa de la desídia i incompetència d'espanyols, italians i grecs que no saben defensar les seves fronteres, especialment la dels Països Baixos.

No sé per què els jueus de 1938 es em semblen massa als nens, dones, joves i vells que s'ofeguen cada dia a la Mediterrània en unes xalupes que uns negrers els venen a preu d'or perquè puguin arribar a Europa pandèmica, però tot i rica i poderosa, en què guanyar-se el suport fugint d'una pàtria en guerra o d'una fam atroç.

Com tots sabem, a molts d'aquests protestants penedits, això de demanar perdó pel que van fer els rebesavis els sembla bé. No obstant això, avui l'armen a través dels seus polítics xenòfobs cada vegada que veuen a la televisió a una barca transportar terra ferma a refugiats desnodrits que després espanyols, italians, portuguesos i grecs recol·loquen en els seus centres d'acollida saturats. I ho fan com poden perquè, per exemple, als Països Baixos es posen en posició nord, com si fossin l'holandès errant, que mai vol que el molestin, ni que gastin els seus diners. . Que s'han cregut aquests ganduls del Sud de la seva Europa

Però, no es preocupin, tan bons cristians, dins de 75 anys, més o menys, quan no quedi cap dels tripulants de l'Open Arms, Metges Sense Fronteres, Creu Roja o la bona gent de Salvament i Socorrisme marítim els demanaran perdó i ja podran dormir cada nit amb la tranquil·litat dels bons protestants. No se'ls apareixerà en somni la imatge de l'infant kurd Alan Kurdi encallat en una platja turca un 2 de setembre de 2015 que encara ens turmenta a tots siguem catòlics, protestants, jueus o musulmans. Déu no perdoni a tots per tanta indiferència.

Per a què serveix el penediment, si això mai esborra res del que ha passat. "El millor penediment, consisteix senzillament en canviar" (José Saramago).