USA: El dia després

La derrota electoral de Donald Trump ha deixat, en primera instància, com es diria judicialment, a la primera potència mundial en una situació socialment molt delicada. El Senyor Biden haurà d'esforçar-se molt per aconseguir que, primer, el deixin ser President el pròxim sis de gener i després que això serveixi perquè els Estats Units siguin de nou un país cohesionat, i per tant en la seva enorme complexitat ideològica i ètnica , una nació que sempre ha presumit de representar la primera democràcia del món.

Als europeus ens convé d'una manera més que evident que el nou mandatari triat a les urnes es posi aviat a treballar sense que les querelles trumpistas que se li vénen a sobre li minvin ni un àtom de la legitimitat democràtica que representa perquè, si no és així, se'ns ve a sobre una hecatombe econòmica i política de conseqüències irreparables per a tothom. El tsunami social seria tan considerable que l'American Civil War que es va originar entre el Nord i el Sud des de 1861 fins 1865 podria ser, l'exemple més clar del que passa en aquesta gran potència quan els nord-americans es divideixen i barallen entre si.

Si el partit republicà no aconsegueix controlar les ambicions de l'il·luminat Trump, ho passarem  tan malament com ell mateix president sortint quan hagi d'enfrontar, ja sense càrrec institucional amb l'allau de qüestions que té pendents en els jutjats i que han quedat dormitant a les amentes de diversos fiscals que ara pensen emprar-se a fons. Pel que sembla, aquesta part més discreta de la seva biografia és la que en realitat no el deixa dormir a les nits i és la principal causa que no accepti la derrota electoral i s'hagi decidit a tirar pel carrer del mig.

L'única i gran diferència, en aquest moment de la Història, és que el dia després, en aquesta ocasió, ho va a gestionar un President demòcrata, i que aquell de la Guerra de Secessió el va protagonitzar un líder republicà, el mateix Abraham Lincoln, assassinat a l'poc d'acabar la contesa fratricida. Un fet, també a recordar perquè no es repeteixin les morts als carrers de cap dels estats que formen actualment la Unió per culpa dels discursos incendiaris de el perdedor de l'tupè ros.

Recordem, per si serveix d'alguna cosa, allò que ja ens va advertir Mahatma Gandhi: La violència és la por als ideals dels altres.