El pensament màgic

Vaig sentir anys enrere a un aficionat al futbol que confessava que quan ell no veia el partit per la tele aleshores el seu equip perdia. Un tipus de pensament màgic equivalent a creure que els objectes tenen ànima i que per tant han de rebre un tracte curós. O equivalent a saber-nos mereixedors de determinades satisfaccions que rebem. O equivalent a creure que estem essent observats i que si ens portem de forma adient obtindrem recompenses. O equivalent a creure que hi ha senyals que ens indiquen com hem de reaccionar.

Hi ha una novel·la d'Agatha Christie on un dels personatges acaba afirmant que tot aquell que es fica amb ell acaba morint, com si existís una justícia divina. Però no. L'autor de les morts és una persona. Ara bé, si vols cercar els tres peus al gat pots fer-t'ho venir a la teva conveniència per dir-te que l’assassí ha estat posat al planeta per acomplir un propòsit transcendent. Depèn de com enganyis a la ment, patiràs d'una forma o altra.

La problemàtica del pensament màgic és que s'arrela dins teu amb fermesa. I ho fa amb fermesa perquè ens succeeixen coses absurdes o coses sense una explicació concreta. I amb la màgia ens deixem entabanar perquè ens provoca una sensació plaent. I quan millor és el màgic més gaudim.

És recomanable que afrontem els misteris de l'existència amb reflexió per acabar establint noves teories però és molt temptador deixar-nos dur per l’encís del pensament màgic.

No cal creure que som individus especials perquè ja és prou evident que som únics. Però aquesta unicitat ens fa abocar-nos, des de milers d'anys, a considerar que hi ha unes entitats, o una planificació, que ens aportaran experiències meravelloses dins d'un pla còsmic específic. I, al cap i a la fi, la vida és màgica però cal descobrir el truc, malgrat que es perdi l'encant.