O estàs amb mi o contra mi

Aquest maleït 2020 ens està destrossant el present però, sobretot fent-li una dany irreparable a el futur de la nostra convivència, sense que, als que el provoquen els caigui la cara de vergonya, ni tinguin el més mínim interès de comprovar com la majoria de seus compatriotes està per altres coses com són la pandèmia del coronavirus, les morts, l'enfonsament de l'economia o l'aturada de la major part dels membres de la seva família. Els raonaré el per què.

El discurs de Rei Felipe VI ha vingut precedit d'una tempesta perfecta d'afirmacions polítiques, desaforades i fins estúpides, que han escalfat l'ambient, de tal manera, que per exemple, als que no hem volgut tirar més llenya a el foc, desmarcant-nos d'ambdós extrems, com és el nostre dret i emparats en la llibertat d'expressió, hem rebut tota mena d'insults i critiques grollers que, si no mantinguéssim ferma el criteri que no podem, ni hem d'enfrontar entre espanyols i que cal tirar-li aigua a el foc d'aquest incendi, avui acabaríem donant-li la mateixa estopa a aquests savis que tant parlen, tan poc fan ia sobre, tan mal exemple ens donen a tots des dels seus respectius púlpits de poder.

L'altre dia, escoltava com faig sempre la ràdio i vaig sentir com un conegut comunicador, líder en la seva franja horària, amb el qual he compartit micròfon moltes vegades en la molt estimada i enyorada Ràdio Miramar, deia fins a vuit vegades, ¡miserable !, al líder de Podem Pablo Iglesias, que el dia anterior ens havia regalat a la televisió la molt interessada reflexió política, que els espanyols en el seu sopar de Nadal segurament reflexionarien en família sobre si eren republicans o monàrquics. Ja veuen, que bestiesa més absurda, que aquesta en una data tan assenyalada, amb la que ens està caient a sobre, va encabritar als seus contraris per considerar-la inoportuna i mal intencionada.

I així estem dia a dia, setmana rere setmana, en un sense viure de provocacions, de tal forma, que la cobla popular torna a convertir-se en trista realitat sense que ningú vulgui evitar-ho:

Ni amb tu ni sense tu / tenen els meus mals remei / amb tu, perquè em mates / i sense tu, perquè em moro.

Vivim doncs, en una perillosa pendent, gairebé en un profund canó, en el qual el estàs amb mi o contra mi, ens porta irremeiablement a la confrontació fratricida de la qual tant sabem en aquest país, i de la qual tan poc cas fem. Ara mateix, només quedem els que ens agrada viure en pau, i sobretot, calmar els ànims dels que volen ficar-nos en l'embolic per aconseguir el poder o simplement no perdre la butaca.

A veure si el 2021 ens porten millors auguris i vam aconseguir que molts més de vostès. Es pugin a el carro de les bones maneres i de la convivencia.Ojalá.