Dilema social i capitalisme vigilant

Les teories conspiratives alimenten notícies sensacionalistes o contes sense fi dels més variats tons i gustos. Algunes, però, poden materialitzar-se en episodis tràgics, com el cas de l'autocaravana explosiva que va deflagrar fa uns dies a Nashville. Les indagacions preliminars apunten que l'autobomber suïcida, Anthony Quinn Warner, pretenia sabotejar una subestació de telecomunicacions, el que va aconseguir parcialment, deixant sense servei de telefonia fixa la zona. La seva particular obsessió era la nova tecnologia 5G a la qual altres 'conspiratius' de la xarxa han atribuït tot tipus de mals com la pròpia difusió de la pandèmia de l'COVID19. Potser entre els lectors d'aquest article algun hagi arribat a creure-s'ho a peus puntetes.

La il·lustració de les teories conspiratives pertoca a l'assumpte més essencial del rumb de les nostres societats, particularment a les democràcies anomenades 'avançades'. Hi ha una ominosa deriva amb l'extensió de l'anomenat capitalisme de vigilància (surveillance capitalism), basat en l'ús massiu i permanent dels mòbils intel·ligents (estimant-se en 2.000 milions d'usuaris a tot el món), i el seu aprofitament amb fins lucratius per part de els Nous Senyors feudals (SeFTec): Amazon (Jeff Bezos), Apple (Tim Cook), Google (Sundar Pichai) i Facebook (Mark Zuckerberg). També se'ls coneix com el grup GAFA. Cal recordar que en el mateix 28 de Juliol, dia de la seva audiència parlamentària al Capitoli de Washington, es van generar unes plusvàlues latents per a les seves empreses de més de 16.000 milions d'euros. Equival aquesta quantitat a més de sis vegades el cost anual del recentment implementat a Espanya programa mínim vital.

Fa uns anys la psicòloga social Shoshana Zuboff va encunyar l'expressió de capitalisme de vigilància en referència a la mercantilització de dades personals que acumulen els Nous Senyors feudals en quantitats exponencials. Mitjançant la computació i maximització de les noves tecnologies d'intel·ligència artificial i els eficients algoritmes digitals i de mineria de dades, s'aprofiten les traces compilades en les frenètiques navegacions dels usuaris. Aquesta informació obtinguda dels clics efectuats en els nostres mòbils s'estandarditza com una mercaderia subjecta a la compravenda amb fins de lucre i es ven a les empreses anunciadores que apareixen sense solució de continuïtat a les pantalles dels nostres dispositius telemàtics.

Estem parlant de bilions d'euros de beneficis.

És molt aconsellable la visió del recent documental 'The social dilemma', en el qual, a més de la Zuboff que exposa els arguments de la manipulació de el nou model de negoci, així rebatejat eufemísticament, altres exdirectius, dissenyadors i creatius de les empreses de l' grup GAFA, i els quals ens prevenen dels efectes perniciosos d'unes pràctiques sigil·loses i permanents d'obtenir informació dels ciutadans. Aquests són instrumentalitzats en rendibles consumidors mitjançant una addicció a l'incessant tràfec en les xarxes. A més de propagar 'divertides' narratives terraplanistras, s'intervé arterament en la pugna electoral i política amb la profusió, per exemple, de posicions supremacistes blancs i de mentida news, mentides i rumors que tan hàbilment han utilitzat els populismes i que il·lustra la presidència de Donald Trump (¿segur que no torna a 2024?).

Seguint d'alguna manera el encomiable exemple de el gran heroi delator contemporani, Edward Snowden, els denunciadors són com desertors conscienciats de companyies com Facebook, Twitter i Instagram que expliquen que les nocives xarxes socials són la característica, no un error (NYT). En el documental, així mateix, es fa una breu anàlisi als efectes deleteris per a la salut mental dels joves de l'ús desproporcionat de les pràctiques de la psicologia persuasiva que modela les seves preferències mercantils i genera frustracions inductives d'una creixent taxa de suïcidis. Els processos de polarització i de 'rentat de cervell' subliminal queden reflectits en els processos socials destructius com exemplifiquen els cas de l'autobomber de Nashville o l'increment desaforat en la venda d'armes.

Per a alguns dels experts de 'The social dilemma' l'horitzó de desenvolupament futur --no més de 20 anys-- conduiria a la guerra civil, fruit d'una polarització alimentada per aquesta distopia tecnològica. A la manipulació del capitalisme vigilant no respon amb la necessària regulació als EUA i als països sota el paradigma acaparador de l'neoliberalisme anglo-nord-americà. La UE ha engiponat mesures reguladores amb el Reglament General de Protecció de Dades que pot induir canvis efectius per evitar la perjudicial mercantilització en curs. El dilema no deixa de ser la coneguda col·lisió entre un democràtic Model Social europeu assentat en l'Estat de el Benestar, la seva institució basilar, i la depredació comercial sense límits dels Nous Senyors feudals de matriu anglosaxona. El model 'neoesclavista' xinès sota l'autoritari Partit Comunista ha dissenyat, per la seva banda, un model digital divers però amb similars finalitats de rendibilitat a el dels seus competidors neoliberals.

Més enllà dels interessos mercantils i de control mitjançant l'ús espuri de la, d'altra banda, necessària i inevitable digitalització, roman la sempiterna contraposició existencial entre albir individual i estructura societària. I és que els ciutadans també poden controlar la distopia que se'ns acosta negant-se a entrar en els llocs i pàgines web que constantment se'ns ofereixen en els nostres mòbils com panacees d'un nou 'món feliç'. De moment el sincretisme funcional --que (gairebé) tot el pot-- ha passat al davant en la carrera per maximitzar el nou model de negoci en les xarxes. 'La pela és la pela', diria un castís desacomplexat.

Tinguin vostès. Una bona entrada d'any i una millor sortida d'aquest antipàtic 2020.

Llibre homenatge a Luis Moreno: 'Les transformacions territorials i socials de l'Estat a l'edat digital'.

Francisco Javier Moreno Fuentes i Eloísa de el Pi (Eds.) (2020). Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals.

DESCÀRREGA LLIURE I GRATUÏTA (EPUB; PDF).

Enllaç CEPC: http://www.cepc.gob.es/publicaciones/libros/colecciones?IDP=2842