A Iceta l'han fet fora les enquestes

El passat mes d'octubre, aquest mateix diari en el qual vostès. M'estan llegint, publicava una notícia que es va llegir bastant però que, lògicament, va passar desapercebuda enmig de soroll de la pandèmia i la bronca política dels dos grans partits estatals que es barallaven a vida o mort per evitar, uns, que hagués pressupostos generals, i els altres per configurar una majoria contra natura que il·luminés per fi els números tan buscats per Pedro Sánchez. El que va succeir després ja ho saben, però del que dèiem en Catalunyapress que Illa anava a substituir Iceta- s'han assabentat vostès. Avui al penúltim dia del maleït 2020 que hem hagut de patir tots nosaltres.

¿I com és que hem pogut encertar sobre tan important assumpte, precisament, els que res fem per codificar les opinions i les notícies perquè vostès. No hagin de pagar per això i dediquin els seus recursos personals i familiars als que realment importa, com ho és gastar-se els pocs diners que hi ha en salvar aquesta crisi ?. Molt senzill, perquè a algú se li va escapar la reflexió que Illa havia anat a Madrid, no a salvar-nos de la pandèmia a tots, sinó a fer-se un nom a tot Espanya, no cremar-se i després, com ara serà, ser el candidat dels socialistes catalans que pugui formar un govern de coalició amb els comuns. I després, si les matemàtiques ho permeten, pacti amb el centre dreta que sobrevisqui als comicis o amb Esquerra Republicana que no vol a Iceta ni amb pintura, com bé han demostrat quan li van impedir a l'inici de la legislatura ser President de Senat.

Perquè tot això succeís, a més, hi va haver un component que ha estat fonamental que l'ha estat a al final, que no és altre que les enquestes donant alguna pista sobre el per què la majoria dels votants catalans s'anaven a abstenir. La resposta va arribar en els últims dos mesos llargs. Estan farts de tant polític cremat, sobretot perquè en els temps en què han pogut demostrar les seves eficiència s'han dedicat a la bronca diària i a prendre decisions absurdes i contraproduents, fos quin fos la seva ideologia partidària o la seva responsabilitat en el Govern, les autonomies o en els ajuntaments.

Una altra dada més. Quan els enquestadors els han preguntat si hi havia alguna cosa més que els produís aquesta sensació de rebuig, la resposta ha estat més que contundent: són els mateixos de sempre i porten massa temps en el poder. Davant semblant disjuntiva els grans partits han mogut fitxa. El PP robant-li a Ciutadans la que havia de ser la seva candidata, i la Moncloa posant en marxa el veritable pla electoral que tenia a Illa com l'únic candidat socialista capaç de fer un pacte de govern sensat després dels comicis, fins i tot amb Esquerra, si les matemàtiques ajuden, i al temps donar la imatge de renovació que amb Iceta no era possible. Per això, a l'Ministre se li va col·locar a la banda a Carolina Dàlies Sant Sebastià, amb la qual, agafats de la mà, ha participat en totes aquelles reunions amb les comunitats que van ser necessàries per demostrar, un, el seu tarannà innovador però dialogant, i la una altra la visibilitat i experiència necessària perquè, en cas de produir-se un recanvi, aquest seguís la línia marcada per un President de Govern, que com ja li han dit fins als seus, no ha comptat una sola veritat des que va ser elegit a les Corts per ser l'inquilí de la Moncloa.

S'acaba l'any i en el nou la tercera onada, la més intimidant i mortífera plana sobre nosaltres. Vam començar a vacunar-però no tenim medicaments potents per curar als nostres malalts i els hospitals estan saturats. Per a tots és un mal presagi, i això és el que veritablement importa. Això de Catalunya només ve de gust viure-ho si és perquè, els que hi vivim, siguem capaços de signar la pau social. Però si torna a haver-hi vencedors i vençuts i no vam superar la crisi sanitària i econòmica, és més que probable que sigui una experiència final d'aquest il·luminat que ens governa a tots, el veritable somni és arribar a convertir-se en President de la III República del que que ha estat durant centenars d'anys el Regne d'Espanya fins que una Guerra Civil ens va portar al desastre i a la mort. Si això va ser així, ja podem començar a resar en la creença que més ens convingui.